El cobrador del frac català

Com si fos una constant matemàtica, s’afirma amb rotunditat que l’existència de gent i empreses que no paguen els seus deutes és degut a la conjuntura de crisi econòmica del moment, i és cert en part, però no és la única causa. Altra gent aplica el fenomen de l’endarreriment intencionat o voluntari del pagament. I d’altres, ni crisis ni hòsties, sempre han estat mal pagadors. D’aquests últims en proliferen uns quants que molts, per desgràcia, ja coneixen.

És cert que l’increment dels morosos que no paguen les factures dels seus proveïdors és directament proporcional a causes conjunturals, com pot ser la desacceleració de l’activitat econòmica o el refredament de l’economia ja que en períodes difícils en què es produeix un encariment del preu del diner (és difícil obtenir crèdit dels bancs) les empreses utilitzen la prolongació dels terminis de pagament com a substitutiu dels crèdits bancaris.

Però també els morosos per justificar la seva manca de pagament utilitzen excuses de mal pagador com poden ser: que encara no han cobrat dels seus deutors i que llavors ells tampoc no poden pagar; o que degut a la crisis han reduït les vendes i per això es redueixen els ingressos; o que tenen dificultats transitòries de finançament a curt termini degut a un problema de negociació amb el banc; o que la qualitat o la quantitat de la mercaderia rebuda no és la correcta; o que ha existit una manca de puntualitat en l’entrega del material etc. Aquestes causes i moltes d’altres són excuses, ja que un dels importants motius de la morositat és l’endarreriment deliberat dels pagaments per a aprofitar-se del finançament gratuït del pobre proveïdor, o millor dit, del pobre “creditor”.

En realitat moltes vegades els morosos podrien pagar al “creditor” a la data acordada, però no ho fan perquè no els hi dóna la gana de fer-ho, pensen que ja pagaran més tard i quan millor els convingui.

A Europa, en mitja, 1 de cada 3 casos de morositat és vinculada a impagaments intencionats, i la resta de les causes de la morositat, 2 de cada 3, és perquè els deutors tenen dificultats reals de finançament. Però hi ha un Estat en què 2 de cada 3 morosos ho és premeditadament i ocupa el lloc número 1 del rànquing. A veure si endevineu quin Estat és?

Si heu respost Espanya, PREMI! Evidentment la resposta no seran Estats com Suècia que tenen una legislació potent que actua contra la morositat i amb procediments judicials eficaços, ràpids i barats per reclamar deutes. A Espanya la legislació contra la morositat és feble i ens hem de resignar voluntàriament amb el COBRADOR DEL FRAC com a arma per poder cobrar els deutes, i es veu que a Catalunya, segons va dir-me un amic, addicionalment ja tenim també el COBRADOR CATALÀ que és un subsaharià que segueix al morós vestit amb barretina, faixa i espardenyes de set vetes.

Per tant l’Estat espanyol i de retruc Catalunya haurien d’inspirar-se en models com el suec per solucionar de soca-rel el problema de la morositat i que ofega a moltes empreses, sobretot a les més petites, que depenen de la recepció puntual dels pagaments per mantenir els seus fluxos de diner especialment ara que els bancs estan poc disposats a concedir crèdits.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.