El tren, una idea visionària de passat, de present i de futur

En moments de crisi econòmica s’ha de buscar també l’oportunitat per innovar, de buscar noves idees amb visió de futur, canviar els models productius actuals que no han funcionat i de, sobretot, solucionar els reptes encara pendents d’una vegada per totes. Parlant de reptes, un dels principals a solucionar avui dia a Catalunya i a Espanya a nivell d’infraestructures és la connexió del transport ferroviari de mercaderies amb Europa. Per què? Doncs per dues raons fonamentals.

La primera és perquè seria un factor clau en la competivitat de la nostra economia, per exemple en l’agricultura i en la indústria, i que es veurien beneficiades per una reducció important de les despeses de transport i de les despeses logístiques. Catalunya té dos ports marítims -Tarragona i Barcelona – importants que es postulen per ser les referències d’entrada de mercaderies pel sud d’Europa. És a dir, es postulen per convertir-se, ambdós ports, en la porta d’Àsia a Europa. Però sense una infrastructura ferroviària que permeti transportar i moure les mercaderies de manera ràpida, segura i a un cost raonable cap a Europa, la candidatura d’aquests ports per ser plataforma d’entrada a Europa es debilita moltíssim.

Operadors logístics asiàtics voldrien tenir en compte ambdós ports marítims com a plataforma d’entrada de mercaderies a Europa, però el fet de què queda pendent la construcció d’uns dos cents quilòmetres de via fèrria d’ample europeu (*) per connectar amb Europa els ho fa repensar, i aquest fet hipoteca la progressió dels ports de Barcelona i Tarragona, i evidentment l’economia catalana.

Per tant el ferrocarril és una infrastructura clau si volem tenir una economia

Gran Eix Ferroviari de mercaderies Escandinàvia-Rin-Roine-Mediterrani Occidental (proposta de l'associació FERRMED).- Cliqueu a sobre la imatge per veure-la amb detall

forta amb una indústria competitiva, i constituir un pol logístic de referència. L’aposta per un corredor ferroviari d’ample europeu (*) que segueixi els ports del Mediterrani, l’anomenat corredor FERMED, és la millor manera de connectar Catalunya i Espanya amb Europa pel transport de mercaderies. Les dades del trànsit de camions i vehicles pesats ratifiquen la prioritat d’aquesta opció.

La segona raó fonamental és de tipus mediambiental, principalment per l’estalvi d’emissions de CO2 provinent del transport per carretera. També permetria un redimensionament de l’ús de les infraestructures viàries, gràcies a la reducció del trànsit de mercaderies, amb una millora de la seva gestió. S’evitaria a més a més que el col·lapse es resolgués amb més ampliacions, i per tant amb més ocupació del territori. I no parlem de la millora en la seguretat viària derivada de la major fluïdesa del trànsit o de la millora en la salut, ja que per exemple, segons un estudi recent en què ha col·laborat el Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental de Barcelona (CREAL) la contaminació atmosfèrica que provoca el trànsit d’una autopista o una via molt transitada accelera a més del doble el procés d’evolució de l’arteriosclerosi i, per tant, incrementa el risc de tenir un infart o un accident cerebrovascular.

Per tant, el ferrocarril d’ample europeu (*) pel mediterrani (corredor FERMED) és la millor alternativa per solucionar el dèficit infrastructural amb autopistes plenes de peatges i carreteres autonòmiques i nacionals en col·lapse permanent. És l’alternativa més rendible mediambientalment, econòmicament i socialment.

Nota: (*) L’amplada de la majoria de les vies fèrries actuals a Espanya i Portugal (excepte l’AVE) és de 1668mm (ample ibèric). En canvi l’amplada de les vies fèrries europees és de 1435mm (ample europeu o internacional). Aquest fet ha provocat al llarg del segle XX l’aïllament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l’europea i l’ús de material mòbil específic de més tamany i de fabricació més costosa.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en Tecnologies i infraestructures. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El tren, una idea visionària de passat, de present i de futur

  1. Maria ha dit:

    En principi sembla una idea bona i avalada per tècnics experts. Però els governants polítics catalans i espanyols no solen seguir o respectar o prioritzar les propostes tècniques d’aquests experts. És una llàstima.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s