Fam de lideratges

Com es diu la persona, home o dona, que és capaç d’inspirar i guiar a individus o grups? La persona que és el model per a tot el grup, el referent a seguir? La resposta és LÍDER.

Un líder ha de ser una persona senzilla, veraç, capaç de treballar en grup, capaç d’expressar lliurament les seves idees, capaç de lluitar pels seus principis, té bones relacions humanes, pensa amb estratègia. Un líder, per exemple un d’empresarial, es diferencia d’un gerent normal i corrent perquè: el líder és estratègic, veu el conjunt i el gerent és més operatiu; el líder té una visió a llarg termini i el gerent té una visió més a curt termini; el líder treballa amb la gent i el gerent és més individualista; el líder és flexible i el gerent és més inflexible; el líder és ambiciós i el gerent busca objectius més normals; el líder s’anticipa als nous reptes i el gerent sol viure d’urgències; el líder té poder personal i en el gerent el seu lloc de treball li dóna el poder.

Els líders són aquelles persones que articulen i desperten entusiasme cap als altres a la caça d’una visió i una missió compartides, és a dir, són aquelles persones que dins d’una organització motiven els seus companys perquè realitzin el seu treball diari per complir amb la missió i perquè en el futur l’organització es desenvolupi i sigui tan competitiva com ho desitgin (visió). Els líders es posen a l’avantguarda quan és necessari, sigui quin sigui el seu càrrec. El líder sempre està en constant creixement personal, informat de tot el que passa en el seu entorn per millorà l’organització que lidera. Orienten l’exercici d’altres, fent-los assumir la seva responsabilitat. El tracte d’un líder en tot moment no deixa de ser horitzontal, amè, respectant les opinions dels companys. Guia mitjançant el seu exemple, i potser això últim és el més important. L’exemple positiu el fa mereixedor d’un vertader respecte.

En el camp de la política, concretament en la catalana i fent-ho extensiu a l’espanyola, existeix una persona amb els trets bàsics que caracteritzen a un líder? Preguntat d’una altra manera: Constateu la presència d’un lideratge fort i clar per afrontar el futur del país i deixar en el passat la crisi econòmica actual? Indirectament responen no els ciutadans espanyols a través del darrer estudi d’opinió general del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que diu que la classe política és el tercer motiu de preocupació. Si tenim en compte que els dos primers són de caràcter econòmic ­- es tracta de l’atur, en primer lloc destacat; i de la situació econòmica en general, en segon lloc -, podem afirmar rotundament que el principal problema purament polític de la política espanyola són els seus polítics. I això ens amorra a unes incògnites inquietants i abismals difícils de resoldre.

Amb tot, un país no va endavant si no té un fort lideratge polític en paral·lel amb la presència d’un pioner lideratge empresarial, i ambdós coordinats amb un bon lideratge social (associacions, organitzacions, col·legis professionals, fundacions, gremis, sindicats, entitats o institucions culturals, intel·lectuals …). Avui dia en el nostre país aquestes tres potes – el lideratge polític, el lideratge empresarial, i el lideratge social – estan desnivellades i el “moble” està caient, el país està col·lapsant. És com una embarcació que va a la deriva i el seu principal problema no és que aquesta va sense rumb sinó que la seva tripulació no en té ni idea: ni el capità, que dóna les ordres; ni els oficials, que el rellevarien si aquest patís un accident o morís. I què pots fer, a alta mar i en ple temporal, amb un capità i una oficialitat inútils? Doncs buscar uns vertaders líders amb idees noves i renovadores, i deixar-los fluir, emergir, créixer sense impediments.

Posem un exemple d’idea renovadora. Som un país de constructors, comercials, transportistes, …, però el camp científico – tècnic no està prou desenvolupat. Possiblement està poc valorat perquè no dóna beneficis a curt termini, sinó que és una inversió estratègica a llarg termini. Hem de conquerir, com a país, la il·lusió per invertir i innovar en tecnologia autòctona. S’ha de salvar el país del col·lapse per mitjà d’una planificació més visionària cap al desenvolupament tecnològic i fer fora les ambicions econòmiques particulars a curt termini. Hem de vendre desenvolupament tecnològic, no totxo. Actualment el desenvolupament tecnològic és estranger pràcticament en la seva totalitat.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s