El poder de l’aigua

Representació d'una molècula d'aigua

Actualment el món és ple de problemes vinculats amb l’existència humana. Són l’econòmic, el militar, l’ecològic, i la falta d’aigua, i aquest últim el considero com el més important.

Pel que fa al primer, actualment l’economia mundial està força deteriorada i continua imperant sobre la política, i això ha provocat una regressió social als nivells de la revolució industrial (separació de classes entre els més rics i els més pobres). Fins i tot ara que estem en un context de crisi econòmica, la cultura del guanyar diner fàcil com és, per exemple, invertir en especulació urbanística, en compra – venta de ordi / blat a nivell mundial, tràfic de droga a escala internacional etc. … s’ha anat imposant i continua front a la cultura d’invertir per exemple en indústria, en recerca + desenvolupament + investigació (R+D+I), … que són mecanismes que possibilitarien una millor equitat social. Aquesta especulació globalitzada que hi ha en aquests moments ens perjudica perquè provoca la disminució dels serveis públics, el debilitament dels governs en benefici dels mercats, les deslocalitzacions de les indústries, i evidentment l’actual crisi econòmica i financera.

De la problemàtica militar, ara existeixen moltes conflictes bèl.lics, la majoria aplegats a l’orient pròxim, a la península aràbiga i al nord –est d’Àfrica, i en ells, els governs estatals en són els responsables. A més, els Estats Units assaltant Iraq pensant que tenia armes de destrucció massiva, van fer veure als països amenaçats pels Estats Units que realment els calia tenir aquestes armes nuclears. Això és el que ha fet Corea del Nord i està fent l’Iran. A més ha causat que, tot i que semblava que el món avançava en un altre sentit, s’hagi reiniciat l’escalada armamentística nuclear i la seguretat mundial s’hagi vist tocada.

En la vessant ecològica, destacar que un dels grans perills de la humanitat és l’escalfament del planeta, que des de l’òptica científica està més que demostrat que succeeix degut a l’excés d’emissió de diòxid de carboni (CO2) i el conseqüent efecte hivernacle. Fins al moment molts acords entre estats (protocol Kyoto) per evitar l’escalfament, moltes paraules, però pocs fets, o resultats nefastos. Mentre existeixin països poderosament industrialitzats com els Estats Units que no ratifiquen aquests acords, poc a fer hi ha. Un altre greu problema ecològic és que els recursos naturals són limitats. Els països del nord haurien de començar a “decréixer” econòmicament perquè: a) els recursos s’esgoten; b) perquè encara que els països del nord poguessin mantenir-los els països del sud no en tenen i des de sempre han decrescut econòmicament; i c) perquè hem de començar a plantejar-nos quin món deixarem a les futures generacions.

Finalment l’altre gran problema és la falta d’aigua, i “és el gran obstacle pel desenvolupament”. D’aquesta manera ho ha manifestat en moltíssimes ocasions la ONU, que també ha determinat contundentment que: a) existeix cada any “una mortaldat de 1,8 milions de nens per diarrees i altres malalties causades per l’aigua bruta i un sanejament insuficient”, essent aquests motius la segona causa de la mortaldat dels nens; i b) que aquesta manca d’aigua potable i de sanejament provoca que “no es pugui eradicar la pobresa extrema i la fam, com tampoc la mortalitat infantil, o que no es pugui aconseguir l’educació primària universal dels nens”. Aquestes 3 situacions (en cursiva), resulten ser els Objectius principals pel Desenvolupament del Mil.lenni (ODM) del Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament que van subscriure 189 nacions el 2000 per frenar el creixement de la pobresa en el món en el 2015. Novament moltes paraules, molts pactes signats, però la realitat són pocs fets, o, resultats que continuen sent igual de miserables per no dir pitjors.

Prenent una línia més positiva, la ONU declara que s’ha de poder fer major inversió en programes d’ajuda al desenvolupament, perquè per cada dolar invertit, es crearan uns altres 8 dòlars en reducció de costos i en augments de productivitat en les zones més desafavorides (més beneficis econòmics, menys morts infantils, més dies d’assistència a l’escola dels nens, …; i amb uns costos inferiors als de la despesa militar dels estats). És per això, que vull ressaltar la tasca que ha dut a terme la ONG Enginyeria Sense Fronteres (ESF), i animar als seus voluntaris a continuar apostant amb programes i projectes de Desenvolupament Humà en els països del Sud, que segueixin incentivant la participació dels propis beneficiaris dels projectes i enforteixin les capacitats dels agents locals perquè facin més fàcil i segura la continuïtat dels mateixos projectes una vegada ESF acabi la seva tasca, i en especial, que continuïn treballant amb coratge amb el programa Aigua per tal de reduir les malalties relacionades amb l’aigua i el sanejament, i sobretot en l’educació de la gent per a què es responsabilitzi del bon funcionament de l’abastament de l’aigua potable i dels programes d’higiene. Ells, per cada euro invertit, en generen 8.

L’accés a l’aigua és el pal de paller de tot plegat, ja que genera efectes positius en la governabilitat i el desenvolupament dels països del Sud, i al seu torn la consolidació d’aquesta bona governança té un paper suplementari i necessari en el desplegament de la resta d’infraestructures en aquests països.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en Tecnologies i infraestructures. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El poder de l’aigua

  1. Mireia ha dit:

    M’ha agradat molt el que has escrit. Escrius molt bé. Tot i això, crec que la teva visió de que l’aigua és el pal de paller del desenvolupament humà no ho comparteixo del tot perquè hi ha altres factors que també elpoosbiliten. Però, bé, a part d’això, seguix escrivint Carles, si us plau, que ens estàs acostumant a la mel.

  2. Gemma ha dit:

    Carles, si no coneixes les teories d’Arcadi Oliveres de l’ong Jsutícia i Pau, t’aconsello que les llegeixis. Segur que algunes les trobaras interessants i semblants al que has escrit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s