Quan t’abandono les temples i recorro amb els ulls clucs el coll, el beso; i les espatlles pessigo amb els llavis i amb petons que esclaten com diminutes boletes de sidral remunto la pell tesa dels teus pits magnífics; me n’aparto uns segons per contemplar-los i mirar-te tothora els ulls juganers.
Els dits embullen encara els teus cabells despentinats… La llengua encercla i enfonsa el mugró que senten créixer els meus llavis, venen ja també les mans. M’omple la teva càlida nuesa i àvida la personal perfecció del teu cos em cega. Inspiro profundament, començo un tortuós camí de descens pel teu ventre que et fa estremir i aprofito la teva figura vinclada per convidar-te a quedar bocaterrosa.
Rius pel petó solitari i distret, fora de context, que t’he fet a la natja però intueixo que tanques els ulls i aguantes la respiració quan notes el meu alè al clatell i el pes que t’empresona. Cerco les teves mans sota el coixí i m’encomanes la força entrellaçant-me els dits. Amb suaus mossegades t’arrenco els sospirs del clatell, del coll i les orelles, dels braços; les humitats dels nostres sexes es coneixen. No és senzill però els malucs dansen en col·laboració per trobar-nos a dins. Entro. Entro de mica en mica però sense massa dificultat. Et sento en cada centímetre fins al final i quedem immòbils. Deixa’m dir-t’ho ara que no em veus i puc xiuxiuejar-te a l’orella…
T’adoro!
M’agrada com descrius aquest instant.
Ets un puto crack. Excepcional!
Enhorabona. No estic d’acord amb tu anb moltes de les coses que acostumes a escriure en el teu blog, però fa goig de llegir-te, de veritat.