Què és un company?

Mai m’has deixat d’acompanyar, junts hem fet llargues caminades, hem contemplat fantàstics paisatges, hem compartit petits secrets, hem descobert nous indrets, i quan cansats ens hem aturat per prendre un respir has respectat el meu descans amb resignació. No sabia que estaves malalt.

Gràcies company quan portat per la meva mà, en la pols del camí, m’has ajudat a dibuixar el mapa del nostre destí. Gràcies company quan en la solitud dels indrets més verges del planeta has sabut escoltar pacient els meus monòlegs. Recordo les moltes vegades que la meva mà t’ha agafat i amb la punta del bastó alçada ens hem indicat el camí a seguir, o hem resseguit el contorn d’un cim llunyà, o quan des de la carena litoral hem senyalat la bellesa d’un veler que empès per el vent navega cap a l’horitzó.

No sabia que estaves tant malalt. Gràcies company per donar-me puntal en les feixugues pujades. Gràcies també per ajudar-me a apartar del camí els espinosos esbarzers quant amenaçadors m’esperaven per aferrar-se’m rabiosos a les cames. Si m’hagués adonat t’hauria pogut guarir la malaltia que poc a poc t’anava minant. Recordo aquell dia que sobresaltat d’una garrotada vas apartar del meu pas l’escurçó que m’aguaitava. Aquella encertada garrotada va fer saltar un petit bocí corcat del meu bastó, però em va passar per alt la teva dolença doncs mentre el mirava vaig recordar el dia que el vaig collir, era el bastó més recte i ferm del boix. Un cop collit el vaig arreglar amb cura, doblegant-li un extrem i tot per tenir-ne un bon agafador. El pas del temps i les carícies de les meves mans s’han cuidat de donar-li la brillant capa protectora que necessitava.

Company recordes aquell dia que morts de set, i en la humitat del barranc, a bastonades segàvem o aplanàvem les ortigues a fi de trobar un brollador que pogués assedegar-nos? Aquell maleït cuc arribava a rosegar-te l’ànima, la malaltia ja no tenia cura. Recordo clarament quan llavors d’aquell esforç i sadollada la set, per alçar-me, malauradament vaig recolzar-me en tu que immediatament vas cedir en l’esforç partint-te en dos, i és que alhora aquell maleït corc t’havia clavat la seva darrera queixalada. Del teu estilitzat cos parit de fusta noble, i ara partit en dos, va saltar-ne l’últim sospir que rajant en forma de polsim blanc arribava a terra per posar-se suaument sobre els meus peus. En aquell moment del adéu, estimat company, el meu cor sagnava de dolor mentre els meus ulls ploraven l’aigua que instants abans m’havies ajudat a beure.

Ara davant la llar, atiant el foc i commogut pels records que m’alimenten el pensament m’acomiado de tu, estimat bastó, mentre observo plorós com la flama vermella de l’amistat et converteix en blanca cendra.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Què és un company?

  1. Raquel Vilar ha dit:

    Manifestes indirectament uns records i sentiments íntims d’una vida, com a mínim, no…
    És una analogia entre la mort, la malaltia d’un home i la d’un bastó. M’ha agradat perquè em pensava tota l’estona que estaves parlant d’un amic, d’un company i certament que ho era aquell bastó que tant t’estimaves. Has fet denotar la tristesa per perdre’l i la transformació a poc poc d’aquella eina en una eina morta feta cendra. M’ha agradat molt, molt bo i molt humà, tant podria valer per a una persona com per a una cosa, en aquest cas el vell bastó. Escrit ple d’humanitat.

    A vegades, Carles, em descol·loques! seriosament!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s