Excel·leix i viuràs

El Barça ha guanyat la Champions League 2011 no de manera heroica i agònica, sinó amb excel·lència i ambició

El títol és un dels 1380 Pensaments de la traducció catalana de l’obra pòstuma Pensées de Joseph Joubert, moralista i assagista francès del segle XVIII i XIX, que va treure Proa fa un parell d’anys i que he rellegit aquests dies. Aquest pensament (que ve com anell al dit per relacionar-lo amb la gran i excel·lent victòria del Barça a la final de la Champions League) i els altres són suficientment esplèndids, però també suficientment sensats, per donar vida al enigma i permetre a qui els llegeixi dir la última paraula sobre allò que li incumbeix. Si el treball del parloteig i de la xerrameca el dediquéssim a llegir escriptors com Joubert, moltes coses es corregirien immediatament. Ens descuidem amb freqüència que el que alimenta i nodreix un somni no són les alegries que ens aporta, sinó la constància i el rigor amb què l’empaitem, el camí que seguim cap a la perfecció i l’excel·lència del somni objectiu, no ometre cap detall en la seva fita… El viatge cap ell dóna sentit al resultat final i no a l’inrevés. Solament quan perceps el goig d’obrar d’acord amb tu mateix, tot i els maldecaps que això et porti, comences a existir. Únicament quan has tingut el coratge de situar-te en coherència amb el teu discurs, la teva moral començarà a valer. Per exemple, el problema dels catalans no és polític, és de fortalesa moral. Encara utilitzem la bandera més per protegir-nos que no pas per superar-nos: si ets el candidat independentista de CiU i te n’oblides a la primera entrevista; o que denunciïs el debilitament del català mentre parles i escrius en castellà; si et molesta que et tractin d’immigrant i no coneixes Catalunya; o que et molesti la incompetència d’alguns professionals i ets el primer a concebre i tolerar projectes i obres de dubtosa qualitat; perquè llavors tot el que facis, construeixis … s’ensorrarà al més petit cop de vent. Només quan rescatem el plaer per la veritat; no per la veritat del més poderós o del somiatruites, sinó per la veritat que tothom dur a dins d’ell i que té l’obligació de forjar, aconseguirem recuperar la dignitat. És per això que llibres com aquest de Joubert avui dia continuen sent tan fonamentals.