Pessimistes o esperançats?

Indiferència, immoralitat, abandó, rendir-se, estisorada, culpar, costos, catàstrofe, trasbals, crisi, anticrisi, queixa, rescat, irritació, revoltat, indignat, parat, misèria… Estem tips, desmoralitzats, abatuts i cansats. El món s’ensorra i no hi ha res a fer. Les persones han perdut la fe i les reserves. No hi ha escapatòria ni solució i no hi ha marxa enrere. Hem de malfiar-nos, no ens hem de deixar ensarronar, hem d’estar a l’aguait. L’altre és l’adversari, l’altre és un escull, l’altre vol treure’n profit. Qui pugui te la fotrà i tu, si pots, també ho faràs, perquè això és la selva i només sobreviuen els més forts i els més malparits. No hi ha diners, no hi ha motor, no hi ha cursa. Desenganyeu-vos, indigneu-vos, rebel·leu-vos. Estem fatal, i, sabeu què? Estarem pitjor!

Desil·lusió, pessimisme (les situacions poden empitjorar)

Desil·lusió, pessimisme (les situacions poden empitjorar)

Mentre en el mateix món…

En Jordi ha decidit obrir un negoci. Té por, però vol intentar-ho. La Mari ha acabat els estudis i treballa mitja jornada com a ajudant de pastisseria: està aprenent més que mai. En Ricard i la Lídia esperen una filla i no es posen d’acord amb el nom. En Gonzalo visita engrescat a la seva germana gran, la Berta, que fa un any que no veu des que va anar a viure a Oslo enamorada. Un noi, en Jaume, ha ajudat un avi, el Miquel, a travessar el carrer i aquest l’ha convidat a prendre un cafè; sembla que s’han caigut bé. L’Olivia tenia metge i tot han estat bones notícies. En Marc ha evitat que li robessin la cartera al Manel al metro i s’ha sentit com un heroi. El José Luís ha tornat a néixer després de superar un càncer i ara viu el dia a dia sense mirar el rellotge. En Dani i la Xesca han decidit anar a la platja de nit i banyar-se despullats, com quan tenien 20 anys, i han rigut. L’agent de la zona verda, en Juan Carlos, ha fet els ulls grossos amb un tiquet que s’excedia del temps reglamentari i s’ha cregut Robin Hood. L’Oriol ja domina quatre idiomes i l’Alba ja sap escriure el seu nom.

Empenta, ganes, voluntat, alegria, orgull, confiança, calma, generositat, il·lusió, esperança, optimisme.

Pessimistes o esperançats? Trieu!

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Pessimistes o esperançats?

  1. Pau ha dit:

    Trio ser pessimiste i escèptic com adés, ara i demà… fem la vida un engany i jo estic trist perquè a mida que vas perdent estima i estimats et dones compte que perds empenta, ganes, voluntat, alegria, orgull, confiança…

  2. Gemma ha dit:

    T’equivoques Pau. Rellegeix una i una altra vegada la segona part del text. Recuperaràs empenta, ganes, voluntat, alegria, orgull, confiança, calma, generositat, il·lusió, esperança, optimisme. Ja ho veuràs.

    Felicitats una vegada més Carles.

  3. Anna ha dit:

    Mirant les estadístiques del meu bloc m’he trobat amb això teu! No ho sabia…enhorabona!

    Anna

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s