Indiferència, immoralitat, abandó, rendir-se, estisorada, culpar, costos, catàstrofe, trasbals, crisi, anticrisi, queixa, rescat, irritació, revoltat, indignat, parat, misèria… Estem tips, desmoralitzats, abatuts i cansats. El món s’ensorra i no hi ha res a fer. Les persones han perdut la fe i les reserves. No hi ha escapatòria ni solució i no hi ha marxa enrere. Hem de malfiar-nos, no ens hem de deixar ensarronar, hem d’estar a l’aguait. L’altre és l’adversari, l’altre és un escull, l’altre vol treure’n profit. Qui pugui te la fotrà i tu, si pots, també ho faràs, perquè això és la selva i només sobreviuen els més forts i els més malparits. No hi ha diners, no hi ha motor, no hi ha cursa. Desenganyeu-vos, indigneu-vos, rebel·leu-vos. Estem fatal, i, sabeu què? Estarem pitjor!
Desil·lusió, pessimisme (les situacions poden empitjorar)
Mentre en el mateix món…
En Jordi ha decidit obrir un negoci. Té por, però vol intentar-ho. La Mari ha acabat els estudis i treballa mitja jornada com a ajudant de pastisseria: està aprenent més que mai. En Ricard i la Lídia esperen una filla i no es posen d’acord amb el nom. En Gonzalo visita engrescat a la seva germana gran, la Berta, que fa un any que no veu des que va anar a viure a Oslo enamorada. Un noi, en Jaume, ha ajudat un avi, el Miquel, a travessar el carrer i aquest l’ha convidat a prendre un cafè; sembla que s’han caigut bé. L’Olivia tenia metge i tot han estat bones notícies. En Marc ha evitat que li robessin la cartera al Manel al metro i s’ha sentit com un heroi. El José Luís ha tornat a néixer després de superar un càncer i ara viu el dia a dia sense mirar el rellotge. En Dani i la Xesca han decidit anar a la platja de nit i banyar-se despullats, com quan tenien 20 anys, i han rigut. L’agent de la zona verda, en Juan Carlos, ha fet els ulls grossos amb un tiquet que s’excedia del temps reglamentari i s’ha cregut Robin Hood. L’Oriol ja domina quatre idiomes i l’Alba ja sap escriure el seu nom.
Empenta, ganes, voluntat, alegria, orgull, confiança, calma, generositat, il·lusió, esperança, optimisme.
Pessimistes o esperançats? Trieu!
Carles Mujal i Colilles 
Trio ser pessimiste i escèptic com adés, ara i demà… fem la vida un engany i jo estic trist perquè a mida que vas perdent estima i estimats et dones compte que perds empenta, ganes, voluntat, alegria, orgull, confiança…
T’equivoques Pau. Rellegeix una i una altra vegada la segona part del text. Recuperaràs empenta, ganes, voluntat, alegria, orgull, confiança, calma, generositat, il·lusió, esperança, optimisme. Ja ho veuràs.
Felicitats una vegada més Carles.
Mirant les estadístiques del meu bloc m’he trobat amb això teu! No ho sabia…enhorabona!
Anna