L’Emma

A la vida et vas trobant moltes persones: algunes vénen i, amb el temps, marxen. Amb altres ets tu qui surt corrent abans no sigui massa tard i, en canvi, amb algunes t’hi vols quedar per sempre més.

L’Emma, per exemple, n’és una. És la peça que conclou qualsevol trencaclosques vital, és la rialla que tothom vol de banda sonora i la mirada que busquem entre la multitud. L’Emma és la resposta a les preguntes sense resposta; és la línia que defineix l’horitzó i la sorra que se’t posa entre els dits. L’Emma és suau, dolça com el cotó fluix de fira. De fet, l’Emma és com tota la fira junta: és imprevisible com una muntanya russa i innocent com el tren de la bruixa; és fràgil com un globus a punt d’explotar i divertida com un gronxador; té l’energia dels cotxes xoques i el desenfrè precipitat i caòtic dels llits elàstics. És lúcida com aquelles que juguen a endevinar el futur i enginyosa com els que t’animen a pescar ànecs de goma a canvi de res. És com aquells pallassos de nas vermell que quan et miren et desarmen, i només els pots respondre amb un somriure de nen petit.

L’Emma és fàcil, bona, sincera, transparent, humil, honesta, de personalitat marcada, gens amant dels afalacs, comprensiva amb els altres (massa i tot!). És més llesta que una daina i més ràpida que una guineu, gelosa de la seva llibertat i cabuda com una banya de marrà. Li agrada més parlar que escoltar, manar que obeir, controlar que ser guiada, però també li agrada escoltar, obeir, ser guiada. L’Emma sol entomar els problemes sense embuts i dilacions, és treballadora, entregada i alhora agraïda, però té un sentit de la justícia tan mirat que a vegades la fa enfellonir més del que toca.

I és que a l’Emma li agrada viure i t’ho fa notar, i quan ets al seu costat o parles amb ella no tens més alternativa que estar content. Amb ella tot és senzill i alhora profund; tot sembla simple i alhora etern. Ella és tot el que hauríem de ser, com a mínim, una estona a la vida. Quan et mira i et somriu et sents poderós i quan… tornes a ser un infant.

Si no coneixeu cap Emma, ja podeu començar a buscar-la, perquè companys i amics com ella tenen un do i el millor de tot és que crec que no ho saben… i això no passa sovint.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a L’Emma

  1. Maria ha dit:

    Carles, jo també conec una Emma encara que no es diu així perquè és un noi, però les sensacions que transmet són les de l’Emma. Què afortunada que sóc!
    Felicitats per l’escrit, és esplèndid. Gràcies

  2. Iván ha dit:

    Genial, li ensenyaré a la meva dona Emma que segur que li agradarà.

  3. Eric ha dit:

    Bonjour Carles. Vous êtes un grand écrivain. Fabuleux.
    Félicitations.

    Votre ami, Eric

  4. Anònima ha dit:

    Carles! Amb l’estirada d’orelles que et faré ja sabràs qui és aquesta Anònima.

    Precisament tu no fa pas gaire eres així, bastant igual a aquesta Emma que descrius: “imprevisible com una muntanya russa i innocent com el tren de la bruixa; fràgil com un globus a punt d’explotar i divertit com un gronxador; amb l’energia dels cotxes xoques i el desenfrè dels llits elàstics; t’agrada viure i ho transmets als del teu voltant contagiant-los”. Doncs això, a vere, si tornes a ser el d’abans d’una punyatera vegada, el de fa 2 anys que eres fantàstic, únic, ostres, perquè si no nano, i perdona que et sigui tan franca i directa amb les meves paraules però es que m’ho has posat a huevo. Conviu, assimila i accepta el que t’ha passat aquests 2 darrrs anys. Au espavila! També sé, perquè et conec, que ho aconseguiràs. Vull retrobar el Carles genail de sempre, el mateix que sap escriure com ningú. També sé que quan llegeoxis el comentari t’enfadaràs i el suprimiràs, vull dir que me’l censuraràs, tu que ets anticensura 100%. Tu mateix però ja t’he dit el que penso.

  5. The Chilango boy ha dit:

    Caray Carles, con esta crítica constructiva ve espabilando o ya sabes que toca! Saludos del 1er 2à

  6. sergio ha dit:

    Joder Carles, sabía que escribías bien -tus artículos periodísticos o tus contundentes informes respuesta a reclamaciones de ayuntamientos y propietarios me lo demostraron- pero desconocía esta faceta mas literaria. Cuando la destinataria leyó tus palabras se emocionó seguro. Ya sabes que me prometiste ir a vernos en Silla. Ya dirás.

    Sergio, un valencianet que te echa de menos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s