Sexe, suor, gotes fredes, cabells, pit, costelles, herba…

Estaven acostumats a les complicitats amb aquell entorn natural, salvatge, feréstec, però aquell dia semblava que tot era més viu que mai.

La visió d’ella, nua, capbusant-se dins l’aigua, retallada contra la claror del capvespre, l’havia fet desitjar-la d’una manera quasi dolorosa. En canvi va fer el que qualsevol altre tarda hagués estat impensable: va esperar.

"Dona a les ones" (1868) - Gustave Courbet

Ella va emergir de sota l’aigua. Es va girar cap a ell, conscient que l’estava observant. Cèrcols d’aigua jugaven per sota els pits i, de tant en tant, pujaven i baixaven pels mugrons amb més obscenitat que delicadesa.

—Què no vens? —va demanar-li— Va vine, que t’espero! Ella es va tornar a capbussar, i en sortir de nou, gotes dolces li guarnien la cara, el cabell, el coll, els llavis…

Va entrar a l’aigua, a poc a poc, sense deixar de mirar-la. Pensava que es posaria a nedar cap ell, però ella l’esperava dreta, fitant-lo directament als ulls, acaronant-se els pits amb suaus moviments circulars. Ell s’hi va acostar caminant amb pressa per sobre el llit fangós. Quan van ser l’un davant de l’altre, li va passar la mà per la cintura per atreure-se-la i es van besar en un joc febrós de llengües, llavis i dents, mentre ella li buscava el tronc inflamat i li sacsejava, dolçament, amunt i avall, rítmicament.

Ell intentava contenir-se mentre buscava la petxina doblement humida, però ella li ho impedia doblegant-se cap a ell i aixecant els malucs.

No podia esperar més. L’asseuria sobre qualsevol roca i amb un moviment inesperat, la penetraria sense contemplacions com havia fet tantes vegades.

No sabia si li havia endevinat la intenció. Un segon abans, ella el va mirar fixament, va somriure, el va deixar anar de sobte i es va posar a nedar cap a la riba tan de pressa com va poder. Passada la perplexitat inicial, ell la va seguir, bracejant tranquil·lament. Sabia que no aniria lluny. I a més, tenien tot el temps del món.

Assecar-se al sol era un plaer afegit després de sentir l’aigua del llac envoltant cada centímetre de la pell. Aquell dia, plaer i agonia es trobaven barrejats. Semblava tan disposada, tan plena de foc, i en canvi no el volia? Per què l’incitava primer i el deixava anar després? Ella mai no li havia negat res i precisament aquella tarda que tenia tantes ganes…

Es va anar a estirar al seu costat, panxa enlaire, com ella. Capiculada al costat, va allargar la mà i va continuar el moviment que havia començat a l’aigua. Ell va recuperar immediatament la poca consistència que havia perdut feia uns instants. El seu membre s’alçava com un ariet sobre el seu perfil ajagut.

—Avui mano jo, recordes? Deixa’m fer…

Ell va tancar els ulls, obedient. I de seguida es va adonar del canvi. Ja no era la mà, sinó els seus llavis els que lliscaven amunt i avall del seu ceptre amb parsimònia. Notava l’escalfor de la gola que l’acollia i el tenia pres, i després, tota la llengua que li resseguia l’espasa enlairada fins a la punta. Un cop i un altre. Sense presses. Tenien, sí, tot el temps del món. Ella s’entretenia en breus llepades delirants. Ell no podia romandre quiet. Va avançar els dits entre les cames d’ella i els va enfonsar en un cau que regalimava de desig, de calor i d’urgències contingudes. Se sentia a gust així.

Ella es va incorporar i es va asseure damunt seu, donant-li l’esquena. Com li agradava veure-la així! Era com si cavalquessin lleugers en un estampida. La força del costum va fer que encaixessin perfectament, amb fluïdesa, amb un soroll somort que el va excitar sobre manera. Li plaia tenir-la així, d’esquena, amb les natges enlairades; a la seva mercè. La intuïa fregant-se el sexe mentre ell bombejava els seu fal·lus amunt i avall. Veia el seu tors perfilat moure’s amunt i avall, altre cop retallat contra la claror d’aquella posta de sol magnífica que feia lluir encara més, el to castany de la seva cabellera. Es moria de gust notant com aquelles natges glorioses li colpejaven el baix ventre; percebent el pessigolleig fred de les gotes d’aigua que queien des dels seus cabells fins al seu pit i s’escolaven costelles avall, fins morir a l’herba.

La va prendre fort per la cintura. Els moviments es van fer cada cop més intensos, desbocats, gairebé frenètics, només hi havia sol, i aigua, i verd, i un delit immens, compartit; i ella… ella, que estava a punt de morir, com ell, va esclatar de cop en un crit profund, gutural, sense fi, que va posar en tensió els dos cossos amarats d’aigua i de suor, mentre tot el voltant semblava que callava i es rendia al seu èxtasi infinit, irrepetible. Brutal.

Es van anar desfent d’aquest llaç a poc a poc i van quedar estirats, panteixant, l’un al cost de l’altre. Ella, recolzava el cap al ventre d’ell, mirant cap avall. Li venia de gust veure com la tija perdia fermesa i es tornava minsa i empetitia. Ell semblava seriós. Li va prendre la mà en un gest de complicitat amorosa.

—Saps una cosa, nena? Hem vingut aquí un munt de vegades, però avui ha estat tan…, no sé…, tan diferent, que he tingut una sensació estranya… com si estigués mal fet.

Ella li va fer una llepadeta comprensiva al baix ventre. Volia saber si podria tornar a revifar aquella joia única que posseïa en exclusivitat.

—Sí, rei. Jo he notat el mateix. I saps una altra cosa? —va afegir l’Eva, mentre allunyava la poma que havien mossegat feia una estona amb una puntada de peu— Mai no m’ho havia passat tan bé!

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Sexe, suor, gotes fredes, cabells, pit, costelles, herba…

  1. Ruth ha dit:

    Noi, el que has escrit és sublim. Descrius amb la més absoluta perfecció unes sensacions que al llegir-ho fa que estigui sentit i vivint a temps real les sensacions i l’excitació que té la noia del llac. M’he excitat i posat a 100… A més de la passió que hi ha entre aquesta parella també em sembla percebre un toc de romanticisme i amor que fa que sigui molt ms bonic. Potser serà perquè no concebeixo una cosa sense l’altre. Em sembla un historia fantàstica.

  2. Marta ha dit:

    Si ets capaç de fer sexe tal com has descrit et felicito perquè les dones que deuen haver passat pel teu jaç segur que s’ho han passat escandalosament brutal.

  3. momo ha dit:

    ja-ja-ja-ja, Campeón!

  4. albert ha dit:

    Hola Carles. La meva novia i jo hem llegit la teva fantàstica apologia al bon sexe i ens hem posat tan calents amb les teves precises descripcions que immediatament ens hem posat mans a l’obra. Ha estat increible. Hauries d’escriure mes perquè els teus relats de tipus erótic donen bones idees i el mes important, motiven pero molt. T’ho dic perquè sapigues la bona acció que estàs fent: excitar les hormones femenines i msaculines del personal. Doncs axó: A cardar que el mon s’acaba.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s