Indiferència, immoralitat, abandó, rendir-se, estisorada, culpar, costos, catàstrofe, trasbals, crisi, anticrisi, queixa, rescat, irritació, revoltat, indignat, parat, misèria… Estem tips, desmoralitzats, abatuts i cansats. El món s’ensorra i no hi ha res a fer. Les persones han perdut la fe i les reserves. No hi ha escapatòria ni solució i no hi ha marxa enrere. Hem de malfiar-nos, no ens hem de deixar ensarronar, hem d’estar a l’aguait. L’altre és l’adversari, l’altre és un escull, l’altre vol treure’n profit. Qui pugui te la fotrà i tu, si pots, també ho faràs, perquè això és la selva i només sobreviuen els més forts i els més malparits. No hi ha diners, no hi ha motor, no hi ha cursa. Desenganyeu-vos, indigneu-vos, rebel·leu-vos. Estem fatal, i, sabeu què? Estarem pitjor!
Mentre en el mateix món…
En Jordi ha decidit obrir un negoci. Té por, però vol intentar-ho. La Mari ha acabat els estudis i treballa mitja jornada com a ajudant de pastisseria: està aprenent més que mai. En Ricard i la Lídia esperen una filla i no es posen d’acord amb el nom. En Gonzalo visita engrescat a la seva germana gran, la Berta, que fa un any que no veu des que va anar a viure a Oslo enamorada. Un noi, en Jaume, ha ajudat un avi, el Miquel, a travessar el carrer i aquest l’ha convidat a prendre un cafè; sembla que s’han caigut bé. L’Olivia tenia metge i tot han estat bones notícies. En Marc ha evitat que li robessin la cartera al Manel al metro i s’ha sentit com un heroi. El José Luís ha tornat a néixer després de superar un càncer i ara viu el dia a dia sense mirar el rellotge. En Dani i la Xesca han decidit anar a la platja de nit i banyar-se despullats, com quan tenien 20 anys, i han rigut. L’agent de la zona verda, en Juan Carlos, ha fet els ulls grossos amb un tiquet que s’excedia del temps reglamentari i s’ha cregut Robin Hood. L’Oriol ja domina quatre idiomes i l’Alba ja sap escriure el seu nom.
Empenta, ganes, voluntat, alegria, orgull, confiança, calma, generositat, il·lusió, esperança, optimisme.
Carles Mujal i Colilles 