COMPLICADES PARELLES, FRÀGIL CONVIVÈNCIA:

Parella número u.- La vanitat i l’objectivitat:

– Estic tan ben fet! No és narcisisme, no… Tots m’admiren! – pensa el mirall, satisfet, comprovant que tothom s’apropa a contemplar-ho.

"Venus del mirall" de Diego Velázquez (1599-1660)

“Venus del mirall” de Diego Velázquez (1599-1660)

Parella número dos.- L’esperança i l’evidència:

Havia de ser dins aquella capsa. No l’obrí.
Si no hi era, no sabria on buscar-ho. I se sentiria perdut.

Parella número tres.- La il·lusió i el desengany:

Comparava l’amor amb una bufanda càlida: necessitava l’escalfor per viure!
Ara, desenamorat, li sembla una corda roent al coll: l’ofega…

Parella número quatre.- La dignitat i l’obsessió:

– La separació… els fills lluny de casa… la nova feina… has vist quin canvi?
– No, dona! És cosa del botox!

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a COMPLICADES PARELLES, FRÀGIL CONVIVÈNCIA:

  1. Núria ha dit:

    Qui té un alt i excessiu concepte de les pròpies qualitats, no pot ser objectiu, difícil parella la número 1, bon retrat d’aquells que s’emmirallen en ells mateixos, hi ha tantes persones així.
    És clar i contundent, la frase final, “- pensa el mirall” és molt, molt encertada, la memoritzaré per ensenyar-la als meus alumnes, amb el teu permís.

    En el desig sempre hi ha esperança, davant del dubte d’una evidència colpidora, molts preferim quedar-nos en la confiança de què “hi és”, “ho tenim”, però tard o d’hora l’evidència guanyarà la partida. Aquesta parella núm. 2 dóna molt per reflexionar.

    Quan l’amor només és una il·lusió, sempre hi haurà desengany, és bonic viure un amor fàcil que t’embolcalla el cor, com descrius molt bé, aquest mateix t’ofega, però aquesta lliçó només s’aprèn amb una experiència viscuda.

    La dignitat, acceptar-se, respectar el pas del temps en el teu cos, qui no entén que és dignitat, s’obsessiona en mostrar-se digne i es contradiu a ell mateix. El botox allisarà les arrugues facials i, llavors, per on es reflexarà la seva ànima?

    He gaudit llegint les complicades parelles i sobretot comentant-les.

    Una abraçada plena d’esperança.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s