Deixar empremta

Molts viuen pensant en quan ja no estiguin vius. Tenen la necessitat de passar a la posteritat i dediquen gran part dels seus dies a planejar com fer-ho. Alguns es cremen els ulls llegint i llegint per acumular coneixement que els servirà per escriure l’assaig més profund que s’hagi escrit mai. D’altres inventen dies de 30 hores per deixar empremta amb el seu negoci i alhora ser recordat com un pare exemplar o un amant insaciable. Alguns dediquen la seva vida a canviar la dels altres: una vacuna miraculosa, un coet espacial que ens permet passar un cap de setmana a la lluna o una nova màquina d’afaitar que no requereix mirar-te la cara mentre t’afaites. N’hi ha que s’han marcat com a objectiu tenir la col·lecció de plaques de cava més important del món per sortir en un llibre molt gros i d’altres que fan pel·lícules pensant a crear un nou moviment cinematogràfic i no tant a explicar una bona història. I tot plegat està molt bé. Però el que potser no han pensat és que per passar a la posteritat no es requereix excel·lència, ni cal batre cap rècord més o menys divertit, sinó que només cal haver-hi estat, haver estimat, haver escoltat i haver creat vincles amb gent amb qui t’has creuat durant el camí.

Passar a la posteritat també és que els pares et posin el plat a taula quan ja fa vuit anys d’aquell maleït accident. Passar a la posteritat és tenir ganes de trucar-la en un concert quan sona aquella cançó, tot i que saps que ja no és possible. Passar a la posteritat és voler-te donar una cullerada d’aquesta magnífica vianda com havíem fet durant tants i tants àpats compartits. Passar a la posteritat és que el nét encara trobi a faltar les teves trucades al quart aniversari que ja no hi ets.

Perquè la posteritat no cal que sigui universal ni eterna. N’hi ha prou que sigui íntima i penetrant. Com les coses que deixen empremta.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Deixar empremta

  1. Elena ha dit:

    Carles;

    Intueixo (i potser m’equivoco) que a l’escrit deixes anar una barreja d’enyorança i reconeixement per la teva àvia i per la teva (i meva) Txell que ja no hi són. Gràcies per compartir-ho en aquest escrit i en l’escrit “Tendrament t’adorms” que vas publicar fa mesos enrera. Les vegades que ens hem vist fins llavors no havia gosat a preguntar-t’ho ni a dir-t’ho però l’escrit d’avui ha estat el detonant: De les teves paraules de “Tendrament t’adorms” vaig saber interpretar que descrivien els últims moments de la meva Txell. Cada vegada que les llegeixo, ploro, peró torno a recordar que va anar-s’en tranquil·la i dormint tendrament.

    Novament, gràcies Carles.

    Elena (una mare que enyora la seva filla).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s