La bombolla

1.- Dins la bombolla
L’Èrica tan sols veu somnis al seu voltant… encoratjada per ells, es disposa a xisclar tota mena de llibertats boniques, però no s’adona que la gent del carrer la mira trastornada perquè xiscla amb els ulls tancats, doncs no els ha obert mai.


2.- Esgarrapant la bombolla
L’Èrica, que s’ha adormit de tant xisclar, es desperta per primera vegada a la seva vida obrint els ulls, doncs és una nena òrfena de la Terra, i la gent mai ha entès aquesta fantasia exòtica, tot i que sempre l’han respectada. L’Èrica obre molt els ulls i s’adona que no està sola, i que pot convertir els seus somnis en realitat, i primer fent cops de puny i després desesperadament rascant, comença a cridar demanant ajuda a la gent, i la gent tímidament s’hi va acostant.

3.- El somriure de l’Èrica
Les mirades de desesperació de la gent fan que la bombolla plori, i que l’Èrica comenci a somriure dolçament. Després, l’Èrica, mullada de llàgrimes de la bombolla, va baixant amb ella i la bombolla es desfà, quedant en el rostre de l’Èrica el somriure més preciós que mai s’ha vist.

4.- Fora la bombolla
L’Èrica comença a caminar i a preguntar a la gent com funciona aquest món on ella no ha viscut mai, el món de fora la bombolla.

5.- Comprendre
Finalment, l’Èrica comprèn que la felicitat tan deliciosa que semblava amagar-se abans de la seva aparició en aquest món no és així tal com pensava ella. Es mantenia dins la seva bombolla però li donen una feina de cambrera al carrer, comença a conèixer gent, a comprendre la vida, i això l’acaba fent feliç en aquest món terrenal.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.