El moment abans

A la vida hi ha algunes coses que a vegades són gairebé millors quan estan a punt de passar que quan passen. L’expectativa, les ganes, la imaginació, les possibilitats, les oportunitats, el què serà i com serà. Tot plegat ens dibuixa en l’imaginari el millor dels escenaris i durant uns moments tot surt com havíem planejat.

Home llegintPerquè quan estem a punt de començar a llegir un llibre nou o quan estem fent la maleta per emprendre un viatge o quan obrim la carta d’un restaurant recomanat per tothom, “aquell moment abans” a què la cosa passi és únic i meravellós. I el llibre és una obra mestra que ens farà riure i emocionar a parts iguals; el viatge és El Viatge en majúscules, aquell que explicarem als néts com el punt d’inflexió de les nostres vides i el restaurant… què podem dir del restaurant! Al cel segur que no s’hi menja millor.

“El moment abans” és un punt en què tot pot passar, tot surt bé, fantàsticament bé, superlativament bé. Quan estàs esperant que passi una cosa, la cosa ja t’ha començat a passar pel cap com a fantasia perfecta, embogida, bigarrada, però divina, com una muntanya russa amb què només s’atreveixen els més agosarats.

Coneixem una persona i sentim que és a punt de començar una cosa: una amistat com les de quan encara fèiem pactes de sang; una relació com les que vèiem a les pel·lícules del tot ensucrades; una companyia que no ens fallarà mai i a qui mai decebrem. I la vida és fàcil i bonica i ens imaginem com serà. Però el cert és que “el moment abans” és el millor moment i alhora pot ser el pitjor, perquè res ens ferirà tant com una decepció, com adonar-nos que allò no era com esperàvem i comprovar que, a vegades, el llibre té un final tou, el viatge ha estat un despropòsit i el restaurant… què podem dir del restaurant!

I malgrat tot, qui en té prou amb la prèvia, amb “el moment abans”?

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.