Ella havia anat a una botiga de llenceria fina i s’havia comprat un deshabillée vaporós i suggerent. Del bany li arribava la flaire d’afther shave. La seva parella també s’estava posant a punt. Entrà a la cambra amb bata de seda Cary Grant i una bossa del Dia a la mà.
Melmelada de maduixa, gelat de vainilla, crema de cacau i avellanes, mantega, llet condensada, mel de romaní… Mira si n’hi havia de possibilitats per untar malucs, esquena, cuixes, pits, ventre, sexe… El contrast d’aquells sabors dolços amb la salabror de la pell era embriagador. El pessigolleig de llavis i llengua resseguint-li l’espinada la feu estremir de dalt a baix.
– I si ens passem al salat?
Xuclets a l’entrecuix de sobrassada, xarrups al membre amanit amb maionesa… però el més excitant de tot va ser compartir aquell brasburt. Van començar a mossegar un per cada punta i quan les seves boques es van trobar, l’una amb l’altra, l’una dins l’altra, la comunió de carn, salives, fam i desig va ser enfollidora. No en tenien prou! Arrasaren rebost i nevera, arribant a l’apoteosi coital damunt un llit de fulles d’escarola i créixens, amb una reducció de vinagre de Mòdena lliscant-los pels cabells.
La Taula dels pecats capitals (oli sobre taula), del pintor holandès Hieronymus Bosch, El Bosco
De matinada, sota la dutxa, escoltant els roncs satisfets del seu home, sentia una mena de cremor per dins, just entre el melic i on comencen les costelles, i un gran pes a l’estómac. Potser no havien acabat d’entendre els consells de la sexòloga quan li anaren a consultar la impotència del marit: trencar la rutina, el joc…
Jo penso que, senzillament, s’havien equivocat de pecat. Ja estaven cometent el del dia següent o, simplement, acabaven de caure en un nou i desconegut pecat ideat inconscientment per ells dos després d’haver passat més de catorze segles des de les primeres ensenyances cristianes catòliques en què els set pecats capitals originals de tota la vida van ser esmentats per primera vegada per a educar i instruir els seguidors sobre moralitat.
