RACIONS DE VERITATS III (i últim)

Sense transparència
Intentà mirar-la als ulls -encara l’estimava i ella també a ell- però es veié reflectit a ell mateix. S’adonà que no era transparent i, per no perdre la seva dignitat, la va deixar.
(Ulleres de sol)ulleres de sol

Amics
En el moment més inoportú, una sola mirada de complicitat ens provoca riallades contingudes que no podem aturar. Som amics.
(A riure!)

Ironia
En el profund, fosc infortuni
va forjar la poesia més brillant.
(Negre)

Tres anyets…
-Una guerra és una lluita d’homes contra monstres i dracs, avi?
-No… fillet… És una lluita contra germans…
(La guerra explicada als infants)

La teoria de la relativitat
-Puc explicar-ho! -exclamà l’Albert, nu sota els llençols.
-Intenta-ho -contestà la Mileva.
-No és el que sembla: tot és relatiu…
(Moments històrics)

No tot són avantatges!
Quan Toro Sentado deixà de fumar i desà la pipa, tots els pobles de la Vall del Riu Gran començaren a tremolar.
(Deixar de fumar)

Infinitud
-Mare, com és que la Blancaneus mai es fa gran?
-Perquè nens d’arreu del món li donen vida diàriament, fillet….                                                 (Personatges de contes clàssics)

3, 4 i 6 avui fora!
1 home toca el 2 del bar, té molta 7 però no du ni 5 i sent un 8 que no és pas 9.
(Els números)

Autèntica amistat
Aquella tarda de fosca grisor, no li calgueren paraules; s’assegué al seu costat i compartí el seu dolor. Eren amics!
(Amics de veritat)

Irrepetible
Es tornarà a enamorar, més conscient, amb més intensitat, però el primer amor va adquirir un privilegi: és irrepetible.
(El primer amor)

El teatre de la vida
En el teatre de la vida es fan tots els papers: nét, fill, pare, avi… i, una única representació sense assajos!
(El cicle de la vida)

De quan es demanava la mà
Contemplaven emocionats el somriure radiant i nerviós de “la seva nena”. Per sota la taula, els novells promesos feien manetes.
(Mans)

Els ulls del cor
Era feliç resseguint els solcs que tota una vida havien modelat en el seu rostre. L’estimava tal com era..
(Tota una vida)

Conformista
Somniava amb la grossa. Després, traslladava l’esperança a la “pedrea”. Superat el desencís, confiava que toqués a algú amb necessitat.
(La grossa)

Scarlett O’Hara enxampada
A Déu poso de testimoni, que mai més defraudaré a Hisenda… encara que hagi de mentir, pidolar, o matar…
(Superant el clàssic)

Monopoly
Al cap de tres hores, només desitjo caure a l’hotel del Passeig de Gràcia, quedar-me arruïnat i fer de caixer.
(Entreteniments)

Qui diu veritats…
Li havien dit que els amics valoraven molt la sinceritat. Sincerament, mai acabà d’entendre perquè molts l’havien anat abandonant.
(La sinceritat)

Diagnòstic: mobilitis
-És greu això, doctor?
-No, es cura fent repòs.
-Fantàstic! Així podré escriure tranquil·lament.
-Poesia o novel·la?
-Whatsapp, doctor!
(Enganxats al móbil!)

whatsapp

PD.- Si esteu avorrits i voleu perdreu-us més per la xarxa, aquí teniu un enllaç més que curiós: http://minoviomecontrola.blogspot.com.es/2012/11/que-dano-nos-ha-hecho-whatsapp.html . Quanta raó! Roí, no? … i no només ho fa el gènere masculí sinó també el femení. Baixesa i decadència humanes en estat pur.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.