Positivismus (*)

positiu negatiuPotser el que proposaré ara és l’esforç més èpic que molts haureu fet en els últims mesos, si no, en anys, però crec que provar-ho pot valdre la pena. Tots hem passat o estem passant moments molt complicats a la vida per diferents motius: alguns us heu quedat sense feina, a d’altres us han rebaixat el sou fins a un punt insostenible; d’altres han perdut una persona estimada i uns altres estan malalts. N’hi ha que els han tret de casa seva i n’hi ha que han hagut de marxar a un altre país per provar de començar de nou. Segur que no ens costarà trobar gent a qui han trencat el cor i d’altra a qui han trencat l’ànima; gent que es troba sola i gent que no sap lletrejar la paraula “esperança”. Persones que han hagut d’abaixar la persiana d’un negoci familiar i centenari, i persones que han abandonat una vocació per poder portar un plat a casa. Tot això i moltes altres coses estan minvant l’esperit de la gent, ens estan empetitint i agrisant. Els problemes ja no són personals, són comuns, ens contagiem els uns als altres de desànim, de desencoratjament i de tristor. Ens hem tornat més solidaris amb l’altre i això significa també compartir el seu patiment.

Per això el que avui vull fer des d’aquest humil blog, temporalment inactiu excepte avui perquè és important i s’ho val, és convidar-vos a pensar en una cosa bona que teniu al costat del vostre record: un projecte que us fa somiar, una persona que us estima, una vivència que encara us fa riure, un detall que algú va tenir amb vosaltres quan ja no crèieu en els detalls, un dia de sol o de xim-xim si sou dels que us agrada el sol o la pluja fina, un gest que us fa creure en les persones, una mà que us prem la vostra, la panxa grossa i maternal d’una bona amiga, un favor que us fan abans que el demaneu, una conversa inesperadament reconfortant… Uf, si n’hi ha de coses!

Perquè si no ho fem nosaltres potser no ho farà ningú i si ho fem potser això, aquest positivisme, també se’ns contagia encara molt més.

(*) en llenguatge “Merkelinés” ara que tothom l’està aprenent… 😉

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s