Va caure del cel una nit de juny, a prop d’una base naval. El caporal de guàrdia va veure un objecte incandescent a gran velocitat estavellant-se en un bosc proper, provocant un gran núvol de pols i un petit incendi. De seguida es va descartar que fos ferralla espacial o un meteorit: la seva forma seria un disseny clarament intel·ligent, i la duresa i resistència eren desconegudes fins ara. En forma d’ortoedre, negre, d’escasses dimensions, l’hi van posar el nom clau de “TMA#1 bis” (Tycho Magnetic Anomaly #1 bis), homenatjant Stanley Kubrick. S’interpretava que provenia d’una galàxia desconeguda.
Declarat matèria classificada, el van aïllar al laboratori secret subterrani. Era essencial assegurar-se l’avantatge de gaudir en exclusiva d’aquells hipotètics coneixements que es presumien, per avançar-se sobre els altres països. I aquí estem, sense contacte amb el món, llevat dels generals que de tant en tant ens visiten.
A mi m’ha tocat desxifrar la incògnita. Els meus doctorats en Ciències Físiques i Nanotecnologia sembla que em fan el científic ideal per fer-ho. Pensen que contindrà un missatge amb les claus per desenvolupar la nostra tecnologia i ens permetrà posar-nos al nivell d’aquella raça necessàriament més evolucionada. Però ja porto tres mesos sense resultats.
He intentat de tot per obrir-lo. Ho resisteix tot, ni el làser més potent ha pogut fer-li una escletxa. Immune a agents químics o físics. Ni els àcids, ni els canvis de temperatura, ni les ones electromagnètiques, ni la pressió o la percussió. Impenetrable als raigs X i al microscopi electrònic. Res de res.
Estic perdent l’esperança. M’assec, desmotivat, prement l’objecte entre les mans. I és així que ho veig clar: Per davant dels ulls desfila una apressada successió d’imatges de guerres, genocidis, fam, refugiats, selves espoliades, casquets polars descongelats, aigües contaminades, espècies extingides… Ara rebo el missatge amb tota claredat: LA RAÇA HUMANA SERÀ ELIMINADA EN QUATRE MESOS, PER SALVAR EL PLANETA.
Respiro alleujat. En el fons, m’alegro.
Carles Mujal i Colilles 