Arxiu mensual: Març de 2014

El temps, buscant la llum com una enfiladissa, m’escala. L’heura tenaç de les hores cobreix les paraules de boira. Com ungla de gat feréstec, em deixa senyal alguna data que traspassa la pell i deixa a la carn una penyora. … Continua llegint →

Avui a cal la iaia, una masia a tocar del bosc on passo una bona part de l’estiu perquè no tinc escola, el dringar dels boixets omplen la galeria d’un so familiar. Mentre la iaia cantusseja una melodia que reconec … Continua llegint →