ANHELS D’UNA NOIA DES DE LA FOSCOR

Sense tombar-se cap a la seva amiga, va respondre-li:
– Sempre he viscut a les fosques, ja ho saps… M’he acostumat a acceptar les coses tal com em diuen que són aquells que les veuen ben clares, sense qüestionar-me sobre com voldria que fossin… Però això que em preguntes, ho sé del cert! – Va percebre un lleuger moviment de la seva acompanyant, endevinant que somreia.– Li he donat moltes voltes i estic segura de com desitjo que sigui el meu amor, aquell home especial que espero trobar algun dia!
– Digues, va…
– Per començar, m’agradaria que tingués els ulls ben grocs! Vull que em miri i sentir-me il·luminada, quelcom semblant al que experimento quan m’estiro al sol i la seva llum m’escalfa.
– Quina mirada més càlida!
– M’agraden les persones que desprenen escalfor… En canvi, voldria que tingués els llavis blaus, del mateix color refrescant que el mar, i que els sabés moure com ho fan les ones quan m’endinso, m’envolten i m’acaronen…
– Quin contrast!
– Voldria que tingués la pell verda, del mateix to dens que la molsa, amb aquell tacte de vellut fresc, suau, acollidor, que m’invita a apropar-me molt, a olorar-la, a estirar-me a sobre i deixar-me anar, esmaperduda, badabadoca, sense presses i confiada…
– I què més?
– El cabell, com la sorra fina de la platja volcànica, d’aquell to que anomeneu bru carbó… M’agrada tant enfonsar-hi els dits, un cop i un altre, jugar-hi… Les dents i la rialla, les vull enèrgiques i entusiastes, ben taronges!
– Si jo trobés un home així, quedaria garratibada!
– A mi em sembla una combinació molt atractiva! Espero sincerament que tingui una veu marró, ferma com la fusta, per dir paraules amb força… i amb relleu, com l’escorça dels troncs, per poder resseguir la textura dels camins que m’obren els seus mots.

colors– Ja veig que ho tens prou clar!
– I tant! Néixer cega, créixer en mig de la foscor, no vol dir ignorar les sensacions que m’ofereixen els colors. Des de la foscor, els escolto atentament, assaborint-los, i trio els que millor em pinten l’amor!

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s