Nostàlgia sana

Il·lustració de Mireia Azorín (iarezo.blogspot.com.es)

Il·lustració de Mireia Azorín (iarezo.blogspot.com.es)

És segona meitat d’estiu i la nostàlgia es fa present de nou al meu cor. De nits, estirat al llit m’agrada fixar la mirada a la lluna, astre imperial que brilla amb tanta força… I potser mig adormit veig el teu reflex allà mateix, en la immensitat del cel i les estrelles. Nerviós m’aixeco del llit, surto al carrer i et segueixo i, sí ho reconec, busco atrapar-te. Però no puc. Quan sóc a prop, la teva imatge es dilueix i de nou et perdo. Una vegada més desperto i sento la soledat present a la meva estança.

De dies et busco en els tonificants rajos del sol estival de primera hora del matí, en els camps d’ordi i de blat ja segats, en les vinyes de raïm madurant-se, en els alzinars i rouredes armant-se de glans… M’agrada palpar amb la mà la flora que m’envolta, empassar aquest flaire que m’encisa com només tu ho feies. I és que no sé com però encara puc sentir la teva olor, les teves mans unides amb les meves, el meu cor palpitar amb força… I no hi ets ni hi seràs mai més.

Amb el pas del temps tinc cada vegada més tancades les ferides de la teva desaparició terrenal, però en determinats moments semblen obrir-se i heus aquí el problema!, a estones no acaben de cicatritzar. No vull fer-te sentir culpable, no sóc així, més en dies com avui la nostàlgia és fa present i de nou et busco, però no hi ets. Però aquesta nostàlgia ja no és tan carregada de melancolia sinó que és més sana i farcida de felicitat pel fet d’haver disposat del privilegi de compartir els teus millors moments.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.