MEMÒRIA!

memoria

Jau, memòria, jau
i regala’m
una mica de descans
sense ressons!

Calla quan la nit cau
i obsequia’m
un son tranquil,
sense sotracs!

Escolta la remor de l’allau
i perdona’m
els records que porta el dia,
sense malsons…

Camina amb pas més suau
i acompanya’m
el camí que permet l’avenç
sense forats!

És avui
(que encara sóc viu,
que esgoto les forces,
que no puc més,
que em perdo,
que moro
cada dia una mica)
que et prego, memòria,
em permetis la pau
i la vida.

Si no tu, qui?
Si no ara, quan?

Quan sigui mort
no caldrà: per sempre més,
et seré sord.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.