GÈNESI

– Avi, tu saps d’on vénen totes les coses? – va dir mentre contemplava el cel.
– Bé Carlota, és una pregunta difícil. Ningú pot estar segur del tot, però a mi m’agrada creure en una vella llegenda del nostre poble.
– Explica-me-la avi! si us plau, si us plau – va interrompre impacient la petita nena.
– Està bé, està bé. Veuràs, que aquesta història va passar fa molt, molt de temps. En aquell moment només existia un lloc en l’univers. I en aquest lloc, vivia en solitud Gènesi, la deessa de la mare natura. Era similar als arbres que pots veure ara. Tenia branques que s’elevaven fins a tocar el cel. Un tronc gruixut i nuós que la mantenia ferma en el sòl. I també una frondosa copa de fulles verdes com les maragdes, que de nit brillaven, reflectint la llum de la lluna. Però Gènesi es sentia sola. Així que va decidir crear nous llocs on més arbres poguessin créixer. Ja saps Carlota, que els arbres es comuniquen entre ells sense paraules. Encara que nosaltres no puguem sentir el que diuen, sempre estan parlant.
– I què diuen els arbres? – Va interrompre empesa per la seva curiositat.
– No ho sé. Quan tornem a casa l’hi preguntarem a l’Aglaner. – Va dir l’avi Emili.
– Avi! L’Aglaner no parla, és un arbre, una alzina! – Van riure junts durant uns segons abans que l’Emili continués la història.
– Com et deia, Gènesi començar a crear nous llocs perquè visquessin més arbres. Així creà Plutó, Neptú, Urà i Saturn. Però eren massa freds i allà no van poder créixer. Després crec Mercuri i Venus. Però feia tanta calor que cremaven sense remissió. Va tornar a intentar-ho amb Júpiter i Mart, però no hi havia aire, i els arbres aviat morien asfixiats.
– Gènesi es va posar molt trist pels seus fracassos. Ja gairebé havia perdut l’esperança de tenir nous companys amb els que parlar i fer amistat. Va passar dies plorant de pena, desconsolada. Fins que un dia va veure una cérvola embarassada. Es va fixar en el seu ventre i en la cria que creixia al seu interior. Es va fixar amb detall què era el que la mare proporcionava a la cria per tal que aquesta acabés desenvolupant-se.
– I així va ser com Gènesi va concebre la Terra. La Terra va anar creixent en el seu tronc, alimentant-se dels nutrients del sòl i de l’aigua que absorbien les arrels de la seva mare Gènesi. I també de l’aire i de la llum que recol·lectaven les fulles de Gènesi. I va créixer fins que va poder abandonar el tronc de Gènesi. Més tard va poder albergar tants arbres que van cobrir la Terra sencera.

Sistema SolarAvi i néta van continuar caminant, agafats de la mà durant uns minuts en silenci. Finalment la Carlota es va aturar i va tirar de la mà de l’Emili per cridar la seva atenció.
– Avi, aquesta història te l’has inventat, oi?
– Ell la va mirar fixament als ulls amb gest ofès. Llavors els dos van esclatar en una riallada.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.