LA JOVE DEL COR

Més o menys alineades d’esquena a l’altar, una trentena de joves veus femenines entonaven Noia preciosa, una de les obres més cantades de Dargomijski. Era l’última actuació d’Irina amb el cor de l’hospici. Li havien trobat pares, li va dir la directora, i després del concert se l’endurien.cor femeníDmitry Kuznetsov i la seva esposa seien a la tercera fila. Al seu costat, la directora els comentava que els havia triat una noia sana, a punt de fer els vint però dòcil i ben ensenyada. Era la quarta començant per l’esquerra, va revelar assenyalant l’Irina amb el cap.

Olga Kuznetsova hauria preferit la que feia vuit, que tenia les espatlles amples, els turmells gruixuts, les mans fortes i les galtes roges. D’ençà que la criada els havia deixat, a casa s’acumulaven la feina i la brutícia.

Dmitry Kuznetsov estava satisfet. La quarta començant per l’esquerra tenia els pits grossos. Al mateix temps, les dues trenes, els ulls clars i els llavis gruixuts li conferien un aspecte virginal i sensual alhora. La serventa que havia marxat era ja granada i, a més, esquerpa.

—Mira, Irina, aquests són els senyors Kuznetsov, els teus nous pares.

L’Irina, amatent, va fregar els llavis a la galta de la senyora i va fer una reverència davant l’home, tal com l’havien alliçonat. Després, es va enretirar dues passes i va quedar a l’espera amb les mans encreuades a la falda i el cap cot de costat. Com torbada de tanta felicitat.

Acabades les presentacions, es van dirigir al jardí, on els Kuznetsov havien aparcat el cotxe. La família recent formada hi va pujar i se’n van anar.

La directora va tornar esfereïda i es va tancar a la seva cambra amb pany i forrellat. Panteixava. Encara podia veure l’última mirada de l’Irina quan s’acomiadava a través de la finestreta del cotxe: els iris dels ulls de la noia, fins aquell dia blaus com un cel net, havien esdevingut negres com el cul d’un forat fondo; i de la boca que li somreia sobresortien uns ullals llargs i afilats.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada s'ha publicat en La meva percepció del món i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.