Apologia de les matemàtiques i de John Nash

John-Nash

John Nash (Il·lustració de Sergi Balfegó.- mochueloscuro.deviantart.com)

El passat dissabte 23 de maig va morir John Nash, premi Nobel d’Economia, d’accident de trànsit. Era un gran matemàtic expert en teoria de jocs i equacions diferencials en derivades parcials no lineals. Va ser un home que es va aferrar a la seva intel·ligència per seguir endavant malgrat el trastorn mental que patia, l’esquizofrènia. Va poder fer el que l’apassionava tot i tenir el diagnòstic del trastorn mental. A més va lluitar contra l’estigma i el desconeixement, que hi ha encara a la nostra societat, de l’esquizofrènia promovent activitats benèfiques per donar a conèixer la realitat d’aquest trastorn mental.

Tant ell com tants d’altres científics, biòlegs, físics, químics… com Albert Einstein, Marie Curie, Alan Turing … s’admiraven que les matemàtiques, com a producte del pensament humà independent, s’adaptessin, com un guant, tan bé als objectes de la realitat. I així ha estat sempre. Però potser abans no es percebia de manera tan àmplia com es percep avui. Els matemàtics són requerits ara en els més diversos sectors professionals. Des de diferents posicions i amb diversos procediments, contribueixen al progrés i avanç de la informàtica, dels models numèrics per les previsions del temps o del càlcul d’estructures, dels transports, de la logística, de la termodinàmica, de la física quàntica, de la medicina o de la biologia, entre molts altres àmbits. El foment i creixement científic i tecnològic de la nostra societat així ho ha afavorit. És per això que la de matemàtic és una de les professions que té menys d’atur.

Les matemàtiques són per a molts adolescents de l’ensenyament secundari un dels principals entrebancs del seu programa docent. La part abstracta i els mètodes deductius propis de les matemàtiques esdevenen per a molts alumnes en una barrera insuperable. I, malgrat tot això comentat, els que superen aquestes primeres dificultats i s’avesen amb la seva lògica i els seus mecanismes es converteixen, amb freqüència, en apassionats d’aquesta assignatura.

Popularment, les matemàtiques s’han contemplat com uns estudis amb un reduït espectre de possibilitats laborals, bàsicament enfocades en la docència. Avui dia, tal com veiem, les coses són diferents. Però tant abans com ara, i independentment de les oportunitats que apareguin al mercat laboral, l’exercici matemàtic ajuda com pocs ho fan a estimular i estructurar l’activitat cerebral de qualsevol persona que les practiqui. No en va, les matemàtiques exigeixen disciplina, mètode i rigor, però també iniciativa personal; i demanen raonament lògic, però també creativitat. Són motius d’importància, més enllà dels pràctics, perquè des de les institucions governamentals i no governamentals es fomenti l’estudi de les matemàtiques i perquè els estudiants les afrontin amb l’interès més gran.

Hem arrencat amb John Nash i acabarem amb una cita seva que il·lustra, alhora, la seva passió d’explicar la lògica del món a través de les matemàtiques i la resignació que encara hi ha quelcom més superior que explica la lògica de les coses: “Sempre he cregut amb els números, amb les equacions i la lògica que porten a la raó. He buscat a través del que és físic, del que és metafísic, del que és delirant… i torna a començar. I he fet el descobriment més important de la meva carrera, el més important de la meva vida. Solament en les misterioses equacions de l’amor pot trobar-se alguna lògica”.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada s'ha publicat en La meva percepció del món i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.