Arxiu mensual: Octubre de 2015

Poc a poc, silenciosa, calmada, els ulls et van pesant, parpelleges lentament. L’espai de temps en què els teus ulls resten oberts va escurçant-se a cada cullerada que et dono. No em mires, ja, no em veus, però respons obrint … Continua llegint →