AFERRAMENT A LA VIDA DE NOIA

Com un amant que un dia se’m declara,amants
que em recita versos a cau d’orella,
que em parla, em sedueix, m’acarona,
m’alliçona, i fa de mi poema
latent dins la realitat del meu cos.

Com un amant pervers que m’envaeix
amb pensaments folls delitats pel goig,
dansa entre seny i raó, i ressona
pel meu cos nu, ferit de cap a peus,
quan s’atura per fer-me pessigolles
i arriba al cor amb un gest que persisteix,
com un amant procliu, em fa l’amor.

Indubtablement sé que aquest amant
porta escrit el meu nom al seu destí,
i que m’abalteixo en els seus poemes,
perquè aprenc amb el temps a no fer cendres
del que cremo en un sol pensament.
Apago el foc amb llàgrimes perdudes
que esdevenen pluja dins l’oceà.

Perduda entre carícies d’un brogit
on flueix a cada mot la vida,
de nou em gronxa entre paradigmes,
entre obsessions, dilemes i raons,
entre bells jocs i tendres fantasies…
i jo em desfaig si em mira fix als ulls
amb fúria incontrolada i persistent,
quan promet ser fidel fins a la mort.

De matinada sospiro i gaudeixo
de cada moment de goig i desig,
com una amant fidel i submisa
vers l’averany i el destí en els seus braços,
i m’esgarrifa la distància curta
que hi ha des de l’inici al final.

Com un amant, la vida se’m declara
i jo m’hi aferro fins l’últim instant.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.