Ai ai ai les dones… Les dones són bones per definició. Les estimo. Malgrat que les retrati una mica de forma punxant, que pot semblar enverinada a determinades persones ingènues o ferides, les dones són la meva feblesa. Els homes -amb poques excepcions- mai no em fan pena ni em desperten sentiments forts. Les dones, en canvi, em commouen i, de vegades, fins i tot em fan plorar. I no només quan em fan mal o intenten xuclar-me la medul·la, matar la meva raó de ser, robar-me la corona, parasitar-me com fan aquests petits crustacis, com es diuen…, no sé, aquells que es mengen els mol·luscs desprevinguts per convertir la seva closca en una casa comfortable i segura.
Les dones són la base del món, de les famílies, són la clau de volta de la creació. N’hi ha prou d’haver tingut una mare per veure que totes les coses boniques de…
View original post 264 more words
Carles Mujal i Colilles 