“RACIONS” DE VERITATS COM A PUNYS (part I)

Propòsit d’esmena
La Creació complia catorze mil milions d’anys, quan Ell digué: “acceptaré i esmenaré els meus errors”.
I l’univers deixà d’existir.

“La Creació d’Adam” de Miquel Àngel (1511)

“La Creació d’Adam” de Miquel Àngel (1511)

Falta molt?
Exhaust, creus que ets a punt de fer el cim… però encara queden dues carenes.
Això ens passarà als seixanta-cinc.
(La jubilació)

Moment mal triat
La sensació de déjà vu era excessiva. Anar al psicòleg després de veure’n deu del Woody Allen no és recomanable.

Enamorat de la mestra
Li va escriure una carta anònima per dir-li que l’estimava. L’endemà aparegué dins l’agenda escolar, amb les faltes ortogràfiques corregides.
(L’anonimat)

Això sí que fa por!
El que de debò fa por, més que l’ordinador, és el drap de la minyona -la queli (*)- feinejant entre cables i connexions.
(Us fa por l’ordinador?)
(*) “la que limpia”

Convertint la poesia en prosa
Una brisa li acarona
el seu rostre tan morè…
-Puto vent i puta sorra…
ara sí que no veig re!
(Poetes i prosistes)

Taaaat!
El seu univers ha desaparegut rere el mocador. Taaaat! Entre riallades, la mare li retorna el món als seus ulls.
(L’univers petit)

Ballar als anys noranta
Només necessitàvem una casa sense pares, begudes, porros, música i un radiocassette. Llums apagats i a arrambar. Li dèiem “ballar”
(Ballem?)

Podria ser pitjor
Temia tant l’estrès post vacacional que no volia tornar a la feina.
Però la depre de l’atur hagués estat molt pitjor.
(Decepcions de les vacances)

Tranquil·la, tieta
– Ho sabia! Els papes diuen que portes banyes, però tranquil·la, tieta, que he mirat bé i no tens res.
(La banyuda)

Zzzzzzzzzzzzzzzzzzzz…
Després de mesos d’insomni, preocupat pel pagament de la hipoteca, aconseguí dormir plàcidament, com un nen, arrupint-se entre els cartrons.
(Pura tranquil·litat)

Perspectiva
—Això és l’infern? — preguntà, incrèdul, rememorant la seva existència: misèria, gana, dolor i una mort espantosa.
—Doncs no està malament.

Solitud
Mentre Caterina feia la vida que s’esqueia a una dona dels seus temps, Víctor escrivia la seva gran obra literària.
(Pseudònims)

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.