VERITATS PURES I DURES (part II)

EinsteinLa teoria de la relativitat
-Puc explicar-ho! -exclamà l’Albert, nu sota els llençols.
-Intenta-ho -contestà la Mileva.
-No és el que sembla: tot és relatiu…
(Moments històrics)

Amics
En el moment més inoportú, una sola mirada de complicitat ens provoca riallades contingudes que no podem aturar. Som amics.
(A riure!)

Tres anyets…
-Una guerra és una lluita d’homes contra monstres i dracs, avi?
-No… fillet… És una lluita contra germans…
(La guerra explicada als infants)

Amb el pare o amb la mare?
Aquest any li toca Nadal amb el pare i Reis amb la mare. Per Cap d’Any, el que digui l’advocat.
(Parella de fet: Nadal i família)

No tot són avantatges!
Quan Toro Sentado deixà de fumar i desà la pipa, tots els pobles de la Vall del Riu Gran començaren a tremolar.
(Deixar de fumar)

3, 4 i 6 avui fora!
1 home toca el 2 del bar, té molta 7 però no du ni 5 i sent un 8 que no és pas 9.
(Els números)

Autèntica amistat
Aquella tarda de fosca grisor, no li calgueren paraules; s’assegué al seu costat i compartí el seu dolor. Eren amics!
(Amics de veritat)

El teatre de la vida
En el teatre de la vida es fan tots els papers: nét, fill, pare, avi… i, una única representació sense assajos!
(El cicle de la vida)

Els ulls del cor
Era feliç resseguint els solcs que tota una vida havien modelat en el seu rostre. L’estimava tal com era..
(Tota una vida)

Conformista
Somniava amb la grossa. Després, traslladava l’esperança a la “pedrea”. Superat el desencís, confiava que toqués a algú amb necessitat.
(La grossa)

Scarlett O’Hara enxampada
A Déu poso de testimoni, que mai més defraudaré a Hisenda… encara que hagi de mentir, pidolar, o matar…
(Superant el clàssic)

Monopoly
Al cap de tres hores, només desitjo caure a l’hotel del Passeig de Gràcia, quedar-me arruïnat i fer de caixer.
(Entreteniments)

Qui diu veritats…
Li havien dit que els amics valoraven molt la sinceritat. Sincerament, mai acabà d’entendre perquè molts l’havien anat abandonant.
(La sinceritat)

Diagnòstic: mobilitis
-És greu això, doctor?
-No, es cura fent repòs.
-Fantàstic! Així podré escriure tranquil·lament.
-Poesia o novel·la?
-Whatsapp, doctor!
(Enganxats al móbil!)

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.