PETITES VERITATS (part III)

 

cuaA la cua de la fruita
La senyora: -Qui és l’últim?
El graciós de la cua: -Vostè!!!!
(El mercat)

Tota una vida
Tota una vida desitjant fer-se gran i ara que ja n’és, vol tornar a ser jove!
(En què quedem?)

El malastruc
Es passà tota una vida aixecant-se amb el peu dret i ahir que mig endormiscat posà l’esquerra, patinà i es trencà una cama.
(“Gafat” però “gafat”!)

Em dónes cinc euros?
-Quatre euros? Per què vols tres euros si amb dos en tens prou? Té, un euro.. i torna’m el canvi!
(Les xifres)

El culturista
Durant anys d’exercicis i calories desenvolupà una tensa i formosa musculatura.
Avui, cansat d’aixecar peses i discs, tot li penja.
(En forma)

Direcció per objectius
L’objectiu dels directius és redactar objectius. L’objectiu dels subordinats és assolir-los sense passar-se, no fos cas que després n’hi afegeixin.
(L’absurd)

Equipatge d’última generació
Smartphones, GPS, ordinador portàtil, tablets, MP4, Nintendo, carregadors de bateries, cables… i alguna maleta.
(Vacances en família)

Aprenent l’abecedari
Amb els rots era insuperable! Arribava seguit fins a la lletra ca. Amb la ela m’ennuegava.
A campaments s’aprèn tant…
(Rots, pets i altres rucades…)

Crueltat infantil
Llençàvem la mosca sense ales a la teranyina. Observàvem embadalits com l’aranya l’embolicava en un racó i la xuclava lentament…
(Insectes)

Dubtosa eficàcia
-Què prens per a la memòria?
-D’això… saps aquella muntanya on hi ha una marededéu?
-Montserrat?
-Montserraaaaaaaaat…! Quin medicament prenc?
(La memòria)

Missatge en una ampolla a la cala Moreta
Sóc als Tascons Grossos de les Medes, agafat a un roc. Se m’ha espatllat la moto aquàtica i aquí no hi cobertura.
(Missatge a una ampolla)

Veïnes autèntiques
– Conxiii! Tens llorer pel rostit?
– Sí, Pepiii! Ara pujo! Tens conyac?
– I tant! Vine que xerrarem i farem una copeta.
(Veïns!!!!!!!)

Ara sí que ho entenc
No entenia el meu avi quan rondinava: “Treballant, ningú no es fa ric!”.
Amb els anys, ho he anat entenent.
(Treballadors)

Mama
Moltes nits, mama, entres a la meva habitació, em mires i m’acarones. Et penses que dormo, però ho faig veure.
(Carícies)

El gatet lleig
Li deien lleig perquè era l’únic de la ventrada que tenia ratlles.
Ara és el tigre dominant de la manada.
(Gats)

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.