A LA PARADA DEL ACOMIADAMENTS

parada
A la parada dels acomiadaments
com les llebres hi dormen els plors,
hi sobreviuen els penediments
i amb seny hi reposen els dolors.

A la parada dels acomiadaments
la devoció canvia d’andana,
les vies s’omplen de reprotxaments
i de besos els silencis de la campana.

De la parada dels acomiadaments, però,
em quedo amb l’orgull
de qui comença un nou senderó,
i amb la rialla de qui gira full.

De la parada dels adéus
em quedo amb tu,
que puges als trineus
i llences el llast del passat perpetu.

Em quedo amb tu,
que desfàs tots els colors
per inventar-ne de nous
recomençant sense pors!

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.