Joc eròtic

Quan et desatenc les temples i ressegueixo amb els ulls closos el coll, el beso; i pessigo les espatlles amb els llavis i amb petons que esclaten com diminutes esferes de sidral remuntant la pell tesa dels teus pits magnífics; me n’aparto uns segons per contemplar-los i mirar-te tothora els ulls juganers.

Els dits embullen encara els teus cabells despentinats. La llengua encercla i enfonsa el mugró que senten créixer els meus llavis, venen ja també les mans. M’omple la teva càlida i desitjosa nuesa i la personal perfecció del teu cos em cega. Inspiro profundament, començo un tortuós camí de descens pel teu ventre que et fa estremir i aprofito la teva figura vinclada per convidar-te a quedar bocaterrosa.

Il·lustració de NudeGrafia

Il·lustració de NudeGrafia

Rius pel petó solitari i distret, fora de context, que t’he fet a la natja però intueixo que tanques els ulls i aguantes la respiració quan notes el meu alè al clatell i el pes que t’empresona. Cerco les teves mans sota el coixí i m’encomanes la força entrellaçant-me els dits. Amb suaus mossegades t’arrenco els sospirs del clatell, del coll i les orelles, dels braços; les humitats dels nostres sexes es coneixen. No és senzill però els malucs dansen en col·laboració per trobar-nos a dins. Entro. Entro de mica en mica però sense massa dificultat. Et sento en cada centímetre fins al final i quedem immòbils. Deixa’m dir-t’ho ara que no em veus i puc xiuxiuejar-te a l’orella…

Et venero!

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.