Interrogants

Qui no entén l’idioma d’una abraçada?

Hi ha diccionaris per traduir un petó?

Quina llengua parla la mort?

I la vida?

I l’amor?

Quan una criatura neix, no és el seu plor comprensible en tots els idiomes?

Quan un infant juga, les seves rialles parlen alguna llengua?

Les masses forestals ancestrals parlotegen amb el vent, es percep la flaire verda de l’herba, se sent la fressa d’un torrent d’aigua transparent. Als pics les neus perdurables perfilen les muntanyes contra l’horitzó del cel; la terra, els oceans, el cel… qui és l’ingenu que presumeix ser-ne l’amo?

Les puces fan la guerra per determinar a qui pertany el gos?

Per què hauria de servir el cel: per ser creuat pel llampeguejar de bombes i míssils, o per presenciar milions de petites històries felices?

Per què ens costa tant mirar al nostre voltant i comprendre que nosaltres som el voltant d’algú altre?

Per què creiem que som illes, i no veiem que som el mar?

Has intentat algun cop destriar, d’allò que tens, allò que no necessites?

Algun cop t’has preguntat què és el que necessites realment?

En una balança: hi caben els dies que passem sense ser ben bé feliços? Hi ha alguna cosa per posar a l’altre costat?

A qui veiem al mirall, al jo que som, al jo que voldríem ser, o al jo que no volem ser?

Per què es van inventar els miralls?

Si et deixo de fer preguntes, em regales una resposta?

Un petó?

Un llibre?

Una rosa?

Un somriure?

Et puc donar les gràcies?