Arxiu mensual: Juny de 2017

-Una nova manera d’entendre la penombra,- -retallar la teva figura nua com l’aigua- -d’aquesta platja solitària del meu desig.- -Salobre és el gust de la teva suor marina,- -sota el cel de guix d’aquesta habitació;- -no vull més univers que … Continua llegint →

Sempre havia pensat que per a una mare, un dels sentiments més emotius que sent és quan neix el seu fill. Plovia a bots i barrals quan va néixer l’Isaac. Era rabassut i de tant en tant se li escapava … Continua llegint →