Luxúria marinenca

Publicat el 27 Juny 2017 per Carles Mujal

-Una nova manera d’entendre la penombra,-
-retallar la teva figura nua com l’aigua-
-d’aquesta platja solitària del meu desig.-

-Salobre és el gust de la teva suor marina,-
-sota el cel de guix d’aquesta habitació;-
-no vull més univers que tu sota el llençol.-

-Celeste és el teu cos, humit enmig dels estels-
-grisos del meu delit indòmit; m’eclipso-
-d’anhels xafogosos i de fams infinites de tu.-

-Una nova forma de navegar sota els astres fulgents-
-dels teus ulls, delerosos per guaitar-me-
-l’interior sorprès de fantasies líquides d’amor punyent.-

-Suau és la teva pell eriçada, mullada de plaer,-
-tota tu esperant de mi la tornada del vaixell al port-
-hospitalari i càlid del teu sexe marinenc.-

Dibuix d'Yssa

Dibuix d’Yssa

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.