A tu, estimada!

Publicat el 18 Novembre 2017 per Carles Mujal

El teu tarannà
fet poc a poc,

amb destresa,
amb fermesa.

Lluitant sempre
contra la bogeria,
plena d’odi,
plena de raons
… buides.

I tu endavant,
sempre endavant.

Les meves alegries
s’expressen en tu,

els meus problemes
s’articulen en tu,

els meus dubtes
sorgeixen en tu,

els meus pensaments
es dibuixen en tu.

Si ploro, les meves llàgrimes
tenen el teu gust,

si ric, la meva rialla
sona en tu.

Quan estimo
esclato en tu,

quan faig l’amor
només sé fer-lo
en tu.

I és que tu ets
la meva estimada,
tu ets
la meva vida,

només sóc jo
quan parlo en tu.

I és que la meva vida,
… passa en LLENGUA CATALANA.

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.