De sempre he estat un dubtós de les coses i la veritat, a hores d’ara, és que no crec pas que pugui canviar. Un dels dubtes que més m’atabala últimament és el de si la fe és veritablement un valor.
De petit vaig anar a una escola religiosa gestionada per “hermanus“, sí, així és com els anomenàvem, “hermanus”.
Aquests “hermanus”, a més a més de donar classe de diferents matèries, impartien, per davant de totes, la matèria de la religió catòlica. Recordo que ens insistien molt i molt en la fe. Ho havíem de creure tot encara que no ho entenguéssim. Normalment després d’una llarga explicació de la qual no enteníem res de res se’ns feia una pregunta: ¿Lo habéis entendido? Aquest lo habéis entendido, en realitat volia dir que ens havíem de creure tot el que no havíem entès.
Conclusió: La fe consistia en la creença d’allò que no vèiem ni enteníem ni compreníem.
D’un temps ençà en un país, del qual no diré el nom, hi ha hagut una mica de soroll. A veure com ho explico… S’han vist imatges per la televisió en les quals uns senyors… perdó, he dubtat una mica… Continuo, uns senyors uniformats donaven llenya, puntades de peu, estirades de cabells i llançaven a terra i per les escales, sense miraments, persones “armades” amb una papereta per anar a votar pacíficament.
Doncs resulta que tots els manaires de torn són iguals, volen manar sigui com sigui, tot i que no en saben o no volen governar. Ens expliquen que el que feien els senyors uniformats era “dialogar” i intentar fer entendre als dolents de la pel·lícula que no els “ataquessin” amb les terribles paperetes…
Conclusió: Actualment la fe és creure que tot el que veiem no passa en realitat. Hem de creure els que manen, que ells en saben més!
Hi ha una frase que més o menys diu: La Fe mou muntanyes!
Ja hi tornem a ser! Si la fe mou les muntanyes potser que no en tinguem tanta i evitarem esllavissades i corriments.
Perdoneu, però torno al començament, sóc un dubtós de les coses i no sé pas si la fe és realment un valor. Doncs això; ja som al cap del carrer!