Es van reunir els signes gràfics disposats novament a triar quina era el més representatiu de les Lletres Catalanes. D’entrada la Ce Trencada començava amb cert avantatge malgrat l’oposició de la Ela Geminada. Per això era la única, de moment, que s’havia atrevit a presentar candidatura. La Vocal Neutra no va gosar dir res, conscient que no era apreciada a tot el territori. També li haguera agradat a la I Grega presentar-s’hi, però sense la Ena només podia caure en l’oblit. Fou llavors que el Punt Volat feu una passa endavant.
—Per què no jo? —va preguntar esvalotant la concurrència.
—Excèntric! —digué la Ics remarcant-se.
—Baixa a la terra! —exigí el seu germà el Punt.
Fins i tot la Coma va fer una breu pausa del seu son. La O mirava l’escena bocabadada i el Guió semblava haver perdut els papers. Les Eles, que acompanyaven al Punt Volat, ploraven desconsolades veient-se traïdes.
—Però si no ets una consonant, ni tan sols una trista vocal!—va dir la Ce Trencada.
—Per què només poden ser les lletres, les representatives del català? —va saltar, ara sí, ofesa la Vocal Neutra.
—Sí, per què no? —va preguntar l’Interrogant.
—Perquè no! —va cridar l’Afirmació.
Hagueren intervingut també els Tres Punts, però allò no hauria acabat mai.
—Votem i punt —va dir el Punt.
La Hac i la A reien l’una al costat de l’altre.
—Vinga, votem -va dir la Ve Baixa.
Varen votar enmig del guirigall i en arribar al final només restava el vot del Punt Volat. Anaven empatats! Va emmudir tothom, i el Punt Volat va mirar la Ce Trencada. La rival, esperava al botxí: corba, capcota i més que trencada gairebé esbocinada. Se li trencava el cor al Punt Volat de veure tan ferida la lletra quan alçà la veu.
—Potser teniu raó. No soc una lletra. Voto per la Ce Trencada!
Es varen mirar atònits i en silenci, els presents. S’eixarrancà la Ema i alçà la Ce Trencada sobre les espatlles. Esclatà l’audiència entre crits de joia i aplaudiments.
Tots van aplaudir la Ce Trencada, però, de reüll, miraven amb admiració al Punt Volat. Malgrat que la Ce Trencada havia guanyat, tots sabien qui tenia fusta de veritable líder.
Carles Mujal i Colilles 