Quant a mi

Masia El Solé de Sant Jaume, on vaig néixer i créixer

Carles Mujal i Colilles. Vaig néixer (El Solé de Sant Jaume, 27/1/1978) i créixer en el si d’una família nombrosa en plena flora i fauna de les contrades rústiques, feréstegues, indomesticables i carlistes (*) del Santuari del Miracle al municipi de Riner, al sud de la comarca del Solsonès. Ara, en aquests moments, visc a Solsona i Berga, uns dels 2 millors llocs a on podria viure per la seva calma i natura. Doncs això, rinerenc d’arrel, solsoní i berguedà d’adopció.

Solsona a vista d’ocell, on visc ara

Berga a vista d’ocell, on també hi visc ara

Suposo que la terra que un ha “mamat” de petit deixa -a vegades per sort, a vegades per dissort- certa petjada per petita que sigui. Però els desgraciats incendis forestals del 1998 van provocar que ara aquestes rodalies ja no siguin, penosament, tan boscanes com abans.

He arribat a la conclusió de què al món hi sóc de pas, i em pot servir per treure’n i deixar-hi coses útils. Per desgràcia, moltes vegades m’equivoco.

Català i administrativament espanyol. Això últim em suposa una profunda anomalia. El meu principal objectiu polític és, doncs, aconseguir que absolutament ningú pugui qüestionar la meva nacionalitat.

Enginyer de professió perquè els camins de la vida m’hi van encarar, tot i que de casualitat no sóc veterinari o biòleg… Em costi el que em costi, cada any m’hi esforço més en les coses, i encara no entenc el perquè. Potser és que el meu subconscient processa que només tenen valor les coses que ens costen esforç. Som el que som capaços de suportar si això ens fa créixer.

El poc que escric ho escric per defensar-me del món, perquè m’agrada, per agradar-me a mi …, talment com va descriure Mercè Rodoreda al pròleg (**) de Mirall trencat.

Un consell (que em costa molt aplicar-me però que ho intento): Feu el que vulgueu fer! No s’ha de tenir por sinó coratge.

Aquest apartat de quant a mi qui sap continuarà…

(*) El carlisme va ser un moviment polític ultraconservador a l’Espanya del segle XIX, que pretenia establir una branca alternativa dels Borbons al tron d’Espanya. A Catalunya va esdevenir una important força política i popular. Davant les reformes liberals, una part de la societat agrària va prendre les armes en defensa d’uns interessos i d’una forma de vida. Molts pagesos veien amenaçada la seva forma tradicional de viure amb l’entrada dels principis econòmics liberals al camp, a causa de les successives desamortitzacions i també dels constants atacs per a privar-los dels comunals.

(**) Mercè Rodoreda.- Pròleg de Mirall trencat: Escric perquè m’agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m’ha fet molta por.