Arxiu de l'autor: Carles Mujal

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.

A tu, estimada!

El teu tarannà fet poc a poc, amb destresa, amb fermesa. Lluitant sempre contra la bogeria, plena d’odi, plena de raons … buides. I tu endavant, sempre endavant. Les meves alegries s’expressen en tu, els meus problemes s’articulen en tu, … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món

MESOS D’ESTIU

Mira-la, és preciosa… No em canso de mirar-la. Surt de l’aigua com una deessa, els negrosos cabells embullats, la pell bruna, les gotes d’aigua marina que llisquen per la cara i els llavis, i coll avall acaben perdent-se pel profund … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món

PRUNERA enfront de MAGNÒLIA

A l’hort de casa, hi havia una prunera. A l’estiu en collíem les prunes groguenques de pell fina i brillant. Heu vist una prunera? No és pas un arbre majestuós, ni la flaire de les seves flors sacseja els sentits, … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món

Luxúria marinenca

-Una nova manera d’entendre la penombra,- -retallar la teva figura nua com l’aigua- -d’aquesta platja solitària del meu desig.- -Salobre és el gust de la teva suor marina,- -sota el cel de guix d’aquesta habitació;- -no vull més univers que … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món

Sentiments d’una mare

Sempre havia pensat que per a una mare, un dels sentiments més emotius que sent és quan neix el seu fill. Plovia a bots i barrals quan va néixer l’Isaac. Era rabassut i de tant en tant se li escapava … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món

Muà!

Un petó. Jo beso, tu beses, nosaltres ens besem. I s’ha acabat la conjugació verbal. Ja he donat massa. Perquè et puc besar. Amb l’encant d’un petó robat. Però millor si ho fem pronominal en primera persona del plural. Que … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món

Riallera lluna plena

Avui, a la nit, és lluna plena. Són les 7 del vespre i encara és de dia. És el que té el març. Quantes vegades m’he preguntat si aquest astre que tant em fascina –lluna, luna, lune, lua, luno, moon … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món