Arxiu de l'autor: Carles Mujal

El jutge guarda les darreres modificacions a la sentència i la imprimeix. Es treu les ulleres i es frega els ulls inflamats d’ignomínia, estira els braços, les espatlles i la consciència. Poc es pot permetre, ara, que un remordiment inoportú … Continua llegint →

En Martí tenia entre les mans la capseta que li havia deixat en Josep. Tenia una lluita interior entre obrir-la o no obrir-la mentre recordava les paraules del seu amic i company de partit… *** —Martí, deixa’m parlar. No em … Continua llegint →

Què coi voleu ara, no veieu que són les tres, l’hora de la migdiada? Sí, digui, qui és? “Hombre!”…, clar…, no…, ho tinc tot controlat…, si…, no et preocupis…, d’acord, ara mateix m’hi poso…, “vinga” maca, fins demà. El jutge … Continua llegint →

El teu tarannà fet poc a poc, amb destresa, amb fermesa. Lluitant sempre contra la bogeria, plena d’odi, plena de raons … buides. I tu endavant, sempre endavant. Les meves alegries s’expressen en tu, els meus problemes s’articulen en tu, … Continua llegint →

Mira-la, és preciosa… No em canso de mirar-la. Surt de l’aigua com una deessa, els negrosos cabells embullats, la pell bruna, les gotes d’aigua marina que llisquen per la cara i els llavis, i coll avall acaben perdent-se pel profund … Continua llegint →

A l’hort de casa, hi havia una prunera. A l’estiu en collíem les prunes groguenques de pell fina i brillant. Heu vist una prunera? No és pas un arbre majestuós, ni la flaire de les seves flors sacseja els sentits, … Continua llegint →

-Una nova manera d’entendre la penombra,- -retallar la teva figura nua com l’aigua- -d’aquesta platja solitària del meu desig.- -Salobre és el gust de la teva suor marina,- -sota el cel de guix d’aquesta habitació;- -no vull més univers que … Continua llegint →

Sempre havia pensat que per a una mare, un dels sentiments més emotius que sent és quan neix el seu fill. Plovia a bots i barrals quan va néixer l’Isaac. Era rabassut i de tant en tant se li escapava … Continua llegint →

Un petó. Jo beso, tu beses, nosaltres ens besem. I s’ha acabat la conjugació verbal. Ja he donat massa. Perquè et puc besar. Amb l’encant d’un petó robat. Però millor si ho fem pronominal en primera persona del plural. Que … Continua llegint →

Avui, a la nit, és lluna plena. Són les 7 del vespre i encara és de dia. És el que té el març. Quantes vegades m’he preguntat si aquest astre que tant em fascina –lluna, luna, lune, lua, luno, moon … Continua llegint →

La senyora xerraire, per fi, va callar. El pare i la mare de la Laia van sentir-se alleujats; als seus rostres, en mig de l’expressió de fatiga, aparegué un somriure d’esperança. La senyora incansable, però, no s’acomiadava encara. Els havia … Continua llegint →

Qui no entén l’idioma d’una abraçada? Hi ha diccionaris per traduir un petó? Quina llengua parla la mort? I la vida? I l’amor? Quan una criatura neix, no és el seu plor comprensible en tots els idiomes? Quan un infant juga, les seves … Continua llegint →

Estimats Reis Mags d’Orient: Aquest any m’he portat molt bé. He ajudat a casa, no m’he barallat amb els meus germans, he estat amable amb la gent gran i moltes més coses bones. En definitiva, em mereixo bons regals. Així … Continua llegint →

Quan et desatenc les temples i ressegueixo amb els ulls closos el coll, el beso; i pessigo les espatlles amb els llavis i amb petons que esclaten com diminutes esferes de sidral remuntant la pell tesa dels teus pits magnífics; … Continua llegint →

Com cada tarda d’estiu, la Martina sortí a passejar amb la seva mare. Feia calor. El sol picava de valent. Tan bon punt pogueren, s’afanyaren a aixoplugar-se sota un om majestuós. La Martina tenia gana. – Mare, agafa’m una pera d’aquest arbre! … Continua llegint →

Solitud… Rialla capgirada caiguda tenebrosa buit personal intermitència temporal Apatia… Plats apilats roba bruta llibres escampats pols arreu Pànic… Ulls oberts llavis freds cor mort plor de gel Buidor… Somrís trencat esma perdut dolor somort silenci absolut       … Continua llegint →

Amb els ulls oberts de bat a bat, ens fitem. Notem que els cors ens bateguen rítmicament, dintre de la desesperació. Massa roba a sobre pels trenta-cinc graus que solidifiquen l’aire. La suor entra als nostres ulls. Pica. Ell està … Continua llegint →

A la parada dels acomiadaments com les llebres hi dormen els plors, hi sobreviuen els penediments i amb seny hi reposen els dolors. A la parada dels acomiadaments la devoció canvia d’andana, les vies s’omplen de reprotxaments i de besos … Continua llegint →

  A la cua de la fruita La senyora: -Qui és l’últim? El graciós de la cua: -Vostè!!!! (El mercat) Tota una vida Tota una vida desitjant fer-se gran i ara que ja n’és, vol tornar a ser jove! (En … Continua llegint →

La teoria de la relativitat -Puc explicar-ho! -exclamà l’Albert, nu sota els llençols. -Intenta-ho -contestà la Mileva. -No és el que sembla: tot és relatiu… (Moments històrics) Amics En el moment més inoportú, una sola mirada de complicitat ens provoca … Continua llegint →

Propòsit d’esmena La Creació complia catorze mil milions d’anys, quan Ell digué: “acceptaré i esmenaré els meus errors”. I l’univers deixà d’existir. Falta molt? Exhaust, creus que ets a punt de fer el cim… però encara queden dues carenes. Això … Continua llegint →

Sobtadament i tímida, va aparèixer la boira arran de terra. Primer, amb pas lent, va esborrar les voreres. Els vianants esdevingueren cossos feixucs surant en un mar de cotó fluix. Els cotxes van perdre les formes. Els arbres del parc … Continua llegint →

Feia una estona que li havien notificat. Tocava prendre una decisió, el temps passava ràpid i la situació es complicaria molt més. La Martina recordava els moments feliços que havia viscut al seu costat. Esglaiada, amb el cor accelerat i … Continua llegint →

Es nuen les rels dels lliris sota l’aigua, i al pas de l’ínfim dolor de les empremtes bocaterrosa jau el desconsol que sento. T’oblido, t’oblido, jo que creia que el temps passa en va per la tristesa, que la ferida … Continua llegint →

He desmuntat quatre portes i ara són allà davant, amb altres trastos, una taula podrida i una escultura espantosa de fusta de boix, que figura un cavall amb el cap boterut. Com que de moment no em veig amb cor … Continua llegint →

Originally posted on Carles Mujal i Colilles:
ELS FRUITS RESSECS  Frase 1.- Ets la meva mitja taronja Les mitges taronges estan seques han perdut el seu suc han perdut el seu sabor. Quan es parteix una taronja les dues parts mai…

Originally posted on Carles Mujal i Colilles:
Ai ai ai les dones… Les dones són bones per definició. Les estimo. Malgrat que les retrati una mica de forma punxant, que pot semblar enverinada a determinades persones ingènues o ferides, les dones…