Arxiu de l'autor: Carles Mujal

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.

El llibertari

Què coi voleu ara, no veieu que són les tres, l’hora de la migdiada? Sí, digui, qui és? “Hombre!”…, clar…, no…, ho tinc tot controlat…, si…, no et preocupis…, d’acord, ara mateix m’hi poso…, “vinga” maca, fins demà. El jutge … Continua llegint

Publicat dins de Política

A tu, estimada!

El teu tarannà fet poc a poc, amb destresa, amb fermesa. Lluitant sempre contra la bogeria, plena d’odi, plena de raons … buides. I tu endavant, sempre endavant. Les meves alegries s’expressen en tu, els meus problemes s’articulen en tu, … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món

MESOS D’ESTIU

Mira-la, és preciosa… No em canso de mirar-la. Surt de l’aigua com una deessa, els negrosos cabells embullats, la pell bruna, les gotes d’aigua marina que llisquen per la cara i els llavis, i coll avall acaben perdent-se pel profund … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món

PRUNERA enfront de MAGNÒLIA

A l’hort de casa, hi havia una prunera. A l’estiu en collíem les prunes groguenques de pell fina i brillant. Heu vist una prunera? No és pas un arbre majestuós, ni la flaire de les seves flors sacseja els sentits, … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món

Luxúria marinenca

-Una nova manera d’entendre la penombra,- -retallar la teva figura nua com l’aigua- -d’aquesta platja solitària del meu desig.- -Salobre és el gust de la teva suor marina,- -sota el cel de guix d’aquesta habitació;- -no vull més univers que … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món

Sentiments d’una mare

Sempre havia pensat que per a una mare, un dels sentiments més emotius que sent és quan neix el seu fill. Plovia a bots i barrals quan va néixer l’Isaac. Era rabassut i de tant en tant se li escapava … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món

Muà!

Un petó. Jo beso, tu beses, nosaltres ens besem. I s’ha acabat la conjugació verbal. Ja he donat massa. Perquè et puc besar. Amb l’encant d’un petó robat. Però millor si ho fem pronominal en primera persona del plural. Que … Continua llegint

Publicat dins de La meva percepció del món