És l’hora dels Pre-Pirineus i dels Pirineus

Els Pirineus i Pre-Pirineus catalans, les seves fondalades, els seus paisatges d’insomni han suposat des de temps immemorials desafiaments i entrebancs per la població que hi viu obligatòriament i que ha hagut d’afrontar i sobremuntar. A més a més de la orografia esquerpa del territori s’hi ha de sumar el barratge creat per l’home en forma de particions administratives com les estatals, les autonòmiques, les provincials o les comarcals. Tot això, com si fos un degoteig constant de sang, ha comportat l’allunyament, el desconeixement i l’omissió indirecta d’aquest territori. Ara però, després d’haver patit en els darrers segles una anèmia, una flaquesa general, tothom pot veure que dia rere dia, mes rere mes, els Pre – Pirineus i els Pirineus vessen de vitalitat.

De punta a punta, d’est a oest, des de la Vall d’Aran fins a l’Alt Empordà, passant pels Pallars, per l’Alta Ribagorça, per Andorra, per l’Alt Urgell, pel Solsonès, pel Berguedà, per la Cerdanya, pel Ripollès, per la Garrotxa, el territori s’esforça lícitament per treure profit dels seus propis recursos, per obtenir els màxims rendiments de les oportunitats que li brinda el territori. Exigeix més consideració, més respecte, vol administrar i dir la seva en els recursos que genera, vol tenir importància política, vol reconquerir el pes tan influent que ha tingut a la nostra història. Només cal recordar que l’origen de Catalunya sorgeix a les muntanyes dels Pirineus en temps de Carlemany al segle IX i que molta gent de les planes i costes catalanes provenen originàriament d’allí.

La gent dels Pre-Pirineus i dels Pirineus volen impulsar amb nervi el renaixement del seu territori, hi ho fan fent mercats, fent fires, desenvolupant una gastronomia destacada, estimulant un turisme de qualitat de cap de setmana, desenvolupant productes alimentaris de qualitat procedents de la seva la ramaderia. El que volen és el més normal del món, poder viure al seu territori. Allí volen crear famílies, educar els seus fills, fer cultura, fer societat, enfortir el que ja tenen.

En l’actualitat ja sobresurt amb força la literatura pirinenca. Destaquen bons escriptors, abunda la literatura relacionada amb els Pre-Pirineus i Pirineus, i a més té èxit de lectors. Al darrera d’aquesta literatura hi ha un sentiment de reivindicar una identitat pròpia, però també de fer-se notar a la Catalunya d’avui dia des d’una visió social, política, cultural. Aquesta literatura només és la punta d’una piràmide plena de cultura, carregada d’ofertes culturals de tot tipus (música, danses, teatre, festa tradicional i popular …).

Als Pirineus recentment ha ressuscitat un sentiment d’orgull enfocat en la independència i la regeneració política catalanes. És el grup polític, Reagrupament.cat. En el fons hi ha en la gent dels Pirineus i Pre – Pirineus una vanitat, un segell, una idiosincràsia mil·lenàries que no vol ser l’actor secundari a l’escena de la política catalana. Volen evitar per exemple que s’elimini la necessària compensació territorial, no volen que s’apliqui el lema de “tants caps tants barrets o vots”. Una política electoral basada estrictament amb la variable de la població, faria aparèixer un monopoli electoral a favor de la zona metropolitana de Barcelona que convertiria en un pelacanyes la resta del país.

Els Pirineus i Pre-Pirineus necessiten més bones i noves carreteres, més ponts, més túnels, ferrocarrils, és a dir, més comunicacions, aèries també, accés a xarxes de telecomunicacions, per a desenvolupar, per exemple, teletreball. Aquest territori té una consolidada ramaderia que cal salvaguardar perquè és la que assegura el manteniment natural del territori. També s’ha de preservar la pagesia que resisteix amb molta força de voluntat, imaginació i enginy.

Des de les diferents administracions públiques i institucions polítiques s’ha d’oferir als Pirineus i Pre- Pirineus les mateixes oportunitats sanitàries, educatives, comunicatives … que a la resta del territori català. Avui dia no pot ser que el passat marcat per un Pirineu i Pre-Pirineu oblidats i menystinguts des d’un punt de vista econòmic, polític, social, cultural… encara condicioni i determini el present i futur immediat d’aquest territori. La gent dels Pirineus i Pre-Pirineus volen ser protagonistes de la Catalunya actual i de futur. Volen tenir veu i vot en tot el que afecti a Catalunya i, evidentment, al seu territori.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s