L’Emma

A la vida et vas trobant moltes persones: algunes vénen i, amb el temps, marxen. Amb altres ets tu qui surt corrent abans no sigui massa tard i, en canvi, amb algunes t’hi vols quedar per sempre més.

L’Emma, per exemple, n’és una. És la peça que conclou qualsevol trencaclosques vital, és la rialla que tothom vol de banda sonora i la mirada que busquem entre la multitud. L’Emma és la resposta a les preguntes sense resposta; és la línia que defineix l’horitzó i la sorra que se’t posa entre els dits. L’Emma és suau, dolça com el cotó fluix de fira. De fet, l’Emma és com tota la fira junta: és imprevisible com una muntanya russa i innocent com el tren de la bruixa; és fràgil com un globus a punt d’explotar i divertida com un gronxador; té l’energia dels cotxes xoques i el desenfrè precipitat i caòtic dels llits elàstics. És lúcida com aquelles que juguen a endevinar el futur i enginyosa com els que t’animen a pescar ànecs de goma a canvi de res. És com aquells pallassos de nas vermell que quan et miren et desarmen, i només els pots respondre amb un somriure de nen petit.

L’Emma és fàcil, bona, sincera, transparent, humil, honesta, de personalitat marcada, gens amant dels afalacs, comprensiva amb els altres (massa i tot!). És més llesta que una daina i més ràpida que una guineu, gelosa de la seva llibertat i cabuda com una banya de marrà. Li agrada més parlar que escoltar, manar que obeir, controlar que ser guiada, però també li agrada escoltar, obeir, ser guiada. L’Emma sol entomar els problemes sense embuts i dilacions, és treballadora, entregada i alhora agraïda, però té un sentit de la justícia tan mirat que a vegades la fa enfellonir més del que toca.

I és que a l’Emma li agrada viure i t’ho fa notar, i quan ets al seu costat o parles amb ella no tens més alternativa que estar content. Amb ella tot és senzill i alhora profund; tot sembla simple i alhora etern. Ella és tot el que hauríem de ser, com a mínim, una estona a la vida. Quan et mira i et somriu et sents poderós i quan… tornes a ser un infant.

Si no coneixeu cap Emma, ja podeu començar a buscar-la, perquè companys i amics com ella tenen un do i el millor de tot és que crec que no ho saben… i això no passa sovint.

Anuncis

Quant a Carles Mujal

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por". MERCÈ RODOREDA, PRÒLEG a MIRALL TRENCAT.
Aquesta entrada ha esta publicada en La meva percepció del món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s